Finalment l'antiga escola des Ramal, és la seu del Centre Internacional del Gravat

Alaior s’ha despertat avui, amb un bona noticia: el Centre Internacional de Gravat Xalubínia de Menorca, ja té seu oficial. Ahir la van inaugurar una sèrie de personalitats polítiques, entre elles, el president de la Comunitat, Francesc Antich.

Aprofito per felicitar als responsables del nou Centre, perquè estaran la mar de bé en aquest nou espai. Ara bé, varies preguntes em faig ja que aquesta ubicació no era la que l’Ajuntament ens havia venut al principi. Per què s’ha instal·lat finalment allà?, qui ha decidit que aquell immoble havia de ser la seu d’aquest centre?

Aquestes preguntes venen degudes a que en la campanya electoral, concretament les del 2007, els dos partits majoritaris van prometre – tot i ser d’una manera diferent-, rehabilitar l’antiga escola pública i destinar-la en un espai per a la joventut.

El partit socialista ( PSOE) va dur en campanya electoral, destinar l’espai de l’antiga escola, com he dit, en un espai per a la joventut. No record bé si va especificar si era per oci i temps lliure, si per canviar d’ubicació el Casal de Joves a allà o una altra cosa. Per l’altra part, el PP, a través d’un servidor, va proposar ubicar en aquell immoble, el segon alberg juvenil de Menorca.

Davant la nul·la oferta hotelera existent al nucli urbà, des de Noves Generacions, es va voler donar una empenta al sector turístic per tal de donar un nou aire al poble d’Alaior. Tots sabem que la nostra localitat gaudeix de diferents espais on la joventut pot anar a passar un cap de setmana, sigui de convivències, per passar amb amics o família, però no hi ha cap espai on puguem atraure, sobretot els mesos de temporada baixa, a la gent a venir a la nostra població. Tenim Son Putxet, Binixems o Sa Cova de n’Oleo, però tots ells són espais de l’església, o sia, privats. I clar, l’antiga escola pública, amb la preciositat de l’enfront que té i la perfecte ubicació, hagués estat ideal per donar una injecció als comerços dels voltants, com també al mateix geriàtric, omplint els carrers de gent jove i amb ganes de conèixer el poble d’Alaior.

O sigui, si els socialistes volien aquell espai per destinar-lo en alguna matèria referida a la joventut i el PP anava pel mateix camí, per què finalment hi ha el Centre Internacional del Gravat en aquest immoble?

Si teniu un minut i voleu fer un repàs de l’acord programàtic que el PSOE i EU va signar, arrel del pacte govern local 2007/11, a l’apartat 60, hi trobareu la menció a l’antiga escola i el que van decidir. Els qui no puguin fer-ho, aquí us deixo la referència: “ 60. Convertir, si el taller de participació així ho acorda, l’antiga escola des Ramal en un espai per al jovent” (font: www.alaior.org) .

Ja va passar amb el canvi d’ubicació del camp de futbol de gespa – que havien acordat de posar-lo a Cala en Busquets i que el final es va fer al costat del Poliesportiu ( acord núm. 19) – ; ara veiem que la joventut no tindrà l’espai que l’Ajuntament els havia promès; i em demano, que serà lo següent? Que passarà amb la construcció de l’eterna piscina municipal, per exemple?

No vull acabar sense reiterar les meves felicitacions als responsables del Centre Internacional del Gravat. L’espai és vostre, aprofiteu-lo. Per molts d’èxits.

Salut!

Alaior decideix entre un casal de joves o un hotel d'interior.

Pot ser no us ho creureu, però al llarg d’aquestes darreres setmanes, un dels temes que ha causat xiuxiueig entre la població d’Alaior, a més de la crisis, ha sigut la possible reconversió del Centre de Salut es Banyer –quan aquest canvi d’ubicació- en un possible hotel d’interior o en un casal de joves.

Tot va començar, just quan l’equip de govern, va decidir de forma sobtada, canviar la ubicació del Centre, argumentant que el que hi ha actualment està saturat i queda petit.

Em vaig preocupar i encara ho estic, perquè una decisió presa tant adeveres i sense arribar al consens social que hauria de tenir, no sé si acabarà bé. I a més, en cap moment he sentit comentaris de metges ni de cap treballador del centre argumentant el mateix que l’alcalde, Pau Morlà.

Amb el projecte aprovat i el terreny cedit, no puc fer res més que exterioritzar la meva reacció adversa a aquest fet, perquè a dia d’avui encara estic al•lucinat de com poden canviar un Centre de Salut, així com així, a 200 metres de l’actual, fent que volin més de cinquanta aparcaments de cotxes i, lo més important, sense saber si el cost de l’immoble serà pagat íntegrament per les administracions insulars, autonòmiques i/o estatals. Ja que tots sabem que el nostre Ajuntament no està per tirar coets.

Una de les teories que se’m passa pel cap, i mira que és rebuscada, és que volen aprofitar aquesta obra major, per treure el rastre de l’antic alcalde d’Alaior, Antoni Pons i Timoner. Tots sabem que ell va ser qui va construir aquest centre de salut – de referència a la zona centro de l’illa-, i qui el va inaugurar. Prova d’aquest fet és la gran placa commemorativa que hi ha just a l’entrada de l’edifici i que, més d’un no li deu caure gaire bé.

L’altra teoria, és que com aquest govern du molts d’anys a dalt la poltrona i la única obra major que poden ressaltar és l’escoleta infantil “Es Pouet” (ja que la nova escola de primària va ser finançada pràcticament per l’antic Govern Balear, del PP), alguna “bomba informativa” han de tenir per poder explotar a les pròximes eleccions.

Xerrant d’aquest ja aprovat canvi d’ubicació del Centre de Salut – i de la negativa a ampliar-lo tal i com demanava el PP local-, ara sí que s’han posat les piles per vendre el tema de la participació ciutadana. I en aquest cas, han fet que la gent trii entre tres opcions: un Casal de Joves, un Hotel d’Interior o no feim res (?). Home, sóc dels que donaria l’oportunitat a que el poble faci ús de la seva imaginació, però és lo que hi ha. I si em fan triar entre A o B, em quedo amb el Casal de Joves. Primer, perquè l’actual és insuficient i segon, perquè la ubicació no és de l’agrat de la joventut ( per estar davall de s’institut).

No voldria acabar sense fer una altra reflexió general. Alaior gaudeix d’un bon arsenal d’immobles públics o semi públics ( amb convenis) que fan que sigui una ciutat rica en espais municipal. Tenim, per exemple, Ca’s Corvo, s’Escola d’adults, s’església de Santa Maria ( on hi ha es Punt d’informació turística), s'església de Sant Diego, es punt d’informació jove, s’antic escorxador, es Rentador, sa biblioteca, s’edifici de Santa Rita. Des de fa poc, l’antic col•legi la Salle i pròximament (quan vegem gent fent feina per damunt dels andamis dels voltants des convent), es Convent de Sant Diego.

Tenir molt, si sabem quin model de ciutat volem, pot ser bo, però si no sabem cap a on caminar, pot fer que molts d’aquests immobles estiguin en desús i és, em sembla, el que està passant. I hi ha una dita espanyola que diu “quien mucho abarca, poco aprieta”.

Salut!

Europa es vesteix de blau. Quan ho farà Espanya?

Ahir em vaig aixecar amb una notícia de repercussió internacional. David Cameron, candidat conservador a les eleccions angleses, havia guanyat les eleccions del Regne Unit.

S’havia pronosticat una fita dura i igualitària, on les majories absolutes serien dificils d’aconseguir, i així es va veure. David Cameron, del partit conservador, va guanyar les eleccions amb 306 escons, per davant de Gordon Brown, del partit laborista (258) i Nick Clegg, del partit lliberal (57).

Segons he llegit, hem de remuntar-nos a l’any 1974 per veure una situació similar a l’actual. El fet que el partit guanyador no tingui la majoria absoluta, que s’anomena “Parlament penjat”, obliga a l’entendiment entre partits per tal de donar estabilitat i gobernabilitat al futur govern anglès. I per aquest camí ha caminat el guanyador de les eleccions. Des del primer dia, David Cameron, va extendre la seva ma al partit lliberal per arribar a acords per tal de ser el futur primer ministre anglès.

Són molts els diaris que han escrit pàgines i pàgines respecte aquesta fita i el futur que podria agafar el país. No només per ser un dels països de la Unió Europea amb més força econòmica, social i financera sino perquè el canvi de tendència del vot anglès pot fer tambalejar certs aspectes en el sí de la Unió Europea.

Algunes de les propostes que Cameron ha posat damunt la taula a Clegg i que s’han publicat als mitjans de comunicació, és la rebaixa fiscal a les rentes més baixes, la lluita contra la pobresa o la reducció del tamany de les classes als col.legis públics. Haurem d’esperar per saber amb més exactitut, quina posició agafen plegats respecte temes importants com la inmigració, els poders de l’Europa dels vint-i-set, respecte la moneda única –Euro-, sobre l’Afganistan, la reforma de la llei electoral anglesa i altres.

Arrel d’aquestes eleccions i del possible canvi cap a la dreta a Anglaterra, una altra qüestió ha sorgit i que ha donat molt de que xerrar aquests darrers dies: Grècia, Portugal i Espanya, països governats curiosament per l’esquerra, estan al punt de mira dels mercats, per la seva precària situació econòmica, per l’elevat atur i per seu desastre déficit públic.

Alguns pensaran com Zapatero, que en la roda de premsa d’avui ha manifestat que “no me habia parado a pensar que los tres países en el punto de mira de los mercados por la falta de confianza en sus economías están gobernados por los socialistas”, i altres que pensaran el contrari.

Mentres Zapatero, per jo, somia en los mundos de yupi, el líder de l’oposició, Mariano Rajoy, segueix proposant mesures anticrisis per tal de sortir d'aquesta greu situació com més aviat millor, obtenint sempre, la mateixa resposta, el NO. I tot, perquè segons el govern estatal, s’està duent una política econòmica factible. Aquella dels “brotes verdes” i de “estamos en la Champions League de la economía”.

I per l’altra costat, mentres els sindicats estan endormiscats, sobre el núvol de doblers públics rebuts al llarg dels darrers anys dels governs socialistes i els comunistes d’EU-ICV estan a la parra amb les seves tesis stalinistes, avui, el líder de CIU, Josep Antoni Duran i Lleida ha romput amb la tònica habitual de donar suport al PSOE, i s’ha sumat al carro de demanar fets i no sols paraules al governant espanyol, expressat que "La retòrica i l'optimisme de Zapatero ja no serveixen per tranquil·litzar els mercats ni la societat". Duran, a anat més enllà i s’ha posicionat per treure’l del govern i crear un govern de concentració, argumentant que "Zapatero no és capaç de liderar Espanya en aquests moments difícils. Ha demostrat ser un fracàs a l'hora de dirigir Europa" ( diari Avui, 7/5/2010).

Possiblement, les imminents eleccions catalanes, on CIU s’hi juga molt, hauran sigut el motiu d’aquesta sortida de to del dirigent nacionalista. Tot i açò, estic content de veure com no només és el Partit Popular qui demana un revés a la política estatal. Seguirem a l’auait.

Renovació dels caps de llista del Partit Popular arreu de s'illa

Fa uns mesos, al diari Última Hora Menorca va sortir publicat que el Partit Popular anunciava que cap dels candidats que varen concórrer a les eleccions de 2007 repetiran a les properes eleccions municipals de 2011.

La meva primera reacció va ser de sorpresa, però a continuació va ser la de “chapeau! Sr Tadeo”.

Si, ho dic fort i clar, perquè sempre he estat un amant de la regeneració política. No sols als partits polítics sinó també a les institucions i les persones que les conformen.

Aquest fet em va fer recordar el sr. Aznar (aquell que va aixecar passions, per bé i per malament), i el que havia promès: estar al capdavant del govern espanyol sols 8 anys. El temps just i necessari per posar a la pràctica tot el que ell i el seu equip volia fer. A partir de llavors, ‘otro gallo cantará’ amb un altre equip.

Fa uns mesos, curiosament, a les tertúlies de la Cadena Ser on participava, varem estar xerrant dels 30 anys de la nostra democràcia. Allà es van obrir diferents vessants, on un servidor va destacar la manca de regeneració, per una part, i professionalització de la política, sobretot als darrers anys, per l’altra. Primer, perquè a dia d’avui encara hi ha dinosaures a moltes institucions i segon, perquè, a Menorca per exemple, hi ha més gent posada a dit, que els elegits pel mateix poble (vegem el PSM que amb 3 mil vots, té 1 conseller electe, 1 no electe i 15 directors insulars).

La qüestió de tot és renovar-se o morir. I per aquest camí ha galopat el president insular del PP, Santiago Tadeo: ni Juan Manuel Lafuente, ni Brondo (qui és aquest?), ni Vicent Coll, ni Maruja Baïllo, ni Cabrera, ni Aure González, ni Andreu Moll ni la sra Sugrañes a Alaior.

I si a tot açò, li sumes que dins del PP es forat de l’embut és estret i hi ha molta gent que empeny, ‘ se puede armá un follón’. Deixarem fer feina a l’equip des president Tadeo i més endavant veurem es resultats. Tot i així, com a militant i a títol personal, aquest fet valent ha de tenir una resposta contundent: endavant!.

Per jo, el Partit Popular de Menorca s’ha de centrar i encaminar a aquest nou repte amb molt d’optimisme. És evident que sa feina feta fins ara va per aquest camí, però no només Tadeo és qui ha de caminar i estirar, sinó tots els militants, els simpatitzants i aquests que ara són el present i prest seran el passat. Tots han d’unir esforços, sigui del lloc que sigui, perquè l’oportunitat actual és d’importància extrema, si és que volen arribar al govern.

Es té el temps just per demostrar qui és el Partit Popular de Menorca, que es vol fer i cap a on vol anar. Ses polítiques d’esquerres s’han quedat en entredit, ja que ses mesures de molta propaganda i poc contingut els passen ara factura. Estem en un moment clau.

El poble vol gent honrada, propera i amb simpaties. Gent que representi els nous temps i que proposi idees actualitzades, sense estridències ni voler confrontacions. Si els òrgans del partit elegeixen bé els futurs caps de llista amb aquestes premisses, ben segur que Santiago Tadeo serà el pròxim president del Consell de Menorca. Si no, altres partits faran calaix a costa de no voler avançar.


Salut,

Adaptació " a la menorquina" de la Directiva Bolkestein

Ja fa unes setmanes va sortir als diaris locals que l’administració insular havia aprovat una nova moratòria que prohibia a les petites empreses instal.lar-se als polígons Industrials. Una iniciativa promolguda per la consellera més polèmica del govern de Menorca, la sra Antónia Allés ( PSM ) i que va a contra corrent del que promou l’Europa dels 27.

M'estic referint a la directiva Bolkestein, que tracta sobre els serveis del mercat intern; l’eliminació d’obstacles a la llibertat d’establir-se les empreses, l´eliminació d’obstacles a la lliure circulació de serveis i donar major confianca entre els estats membres.

La veritat és que d’aquesta senyora es pot esperar qualsevol sortida de to, peró no m’esperava que arribessin a tant enfora. Un altre fet impactant és que Marc Pons i l’equip de consellers del PSOE els hi va donar el seu vot afirmatiu, enfonsant així les poques possibilitats que tenien les petites i mitjanes empreses de sobreviure davant l’inminent tancament dels centres urbans –i el que aquest fet suposa-, a més d’anar a contra corrent dels seus companys de partit al Parlament i la Comissió Europea (recordar que es va aprovar amb la presidència de Romano Prodi al 2006).

Sóc un ferm defensor de les petites i mitjanes empreses, aquelles que amb empenta i sacrifici han anat adaptant-se a les realitats i a les decisions preses per l’administració de torn. Sempre i fins ara, amb un consens general i amb perspectives de futur. La diferència actual és que s’està practicant una política insular del segle XIX davant les politiquees neolliberals de l’Europa del segle XXI on el PSOE hi té un paper important i que hauria de practicar.

És curiós també, llegir les manifestacions de l’equip de govern de Maó ( PSOE-EU-PSM) , on diuen que tot allò fet fins el moment –en favor de l’ampliació de POIMA- seguirà endavant. No s’han assabentat que els seus majors s’han baixat els pantalons per seguir les ordres de la totpoderosa Tuni Allés?

Dels deu anys que l’esquerra du al poder a Menorca, m’ha quedat clar que el turisme no ha sigut la seva prioritat, l’agricultura i pesca tampoc, el transport aeri i marítim menys. Els joves ens volen sols per votar-los i els majors, per prometre que els hi pujaran les ansiades pensions. I ara, la gota que ha fet vessar el got, és que la majoria de subvencions donades el 2006 –segons fonts oficials- han sigut a agrupacions afins als governants -el 75% del total- i a dit.

Visca el progressisme del “jo dic, voltros feis” que ha anat practicant el PSM durant els anys que du al govern insular, mentres, el poble es va pansint.

Carretera d'Alaior a Cala en Porter

Ja fa més de dos anys que vaig i venc d'Alaior a Cala en Porter. Sa feina m'obliga fer-ho i per tant haig d'atravessar moltes vegades al dia sa carretera que uneix es dos nuclis urbans.
Una de ses frases que més record quan pas per aquest camí, és la que el meu pare m'ha anat repetint fins la sacietat: "ves alerta, que aquesta carretera és molt perillosa i que en qualsevol moment te'n pots trobar un al davant teu".

Gràcies a Déu, o a qui sigui, mai m'ha passat el que mon pare m'ha anat advertint, però si sé que n'hi ha molts que no poden dir el mateix. Algun accident m'he trobat, sense ferits greus, algun parafang pen terra, però poca cosa més. Ah si, molts enderrosalls arreu de sa carretera, sobretot durant l'estiu i bastants camions un poc amples, que sobrepassen els límits establerts pel codi de circulació.

Fa anys que sent que s'ampliarà aquesta carretera, però a dia d'avui, ningú ha obert boca per anunciar cap inverssió. El que s'ha fet fins el moment, han estat s'arranjo de dos petits trams, i ja fa molts d'anys, però res més. Pens que si es fes aquesta desitjada inverssió, possiblement la mateixa gent de Cala en Porter vindria més a Alaior i deixaria d'anar a Maó, com fins es moment. Ben segur que els comerciants alaiorencs notarien augments (i més en moments de crisis com l'actual) , lo mateix passaria amb la gent d'aquest nucli urbà que rebrien més visites per part dels del poble. I fins i tot, podrien conectar-se amb un bus de línia regular, inexistent fins el moment.

Possiblement esteim més enfora que aprop de veure aquest somni fet realitat, ja que ara es culpa tot a sa crisi econòmica per tal de no fer res. Res més que omplir-se ses butxaques tots aquells qui manen i els demés a pagar impostos, que no són pocs.

I mentrestant, seguirem anant i venint, dia rere dia per aquest circuit de trial, esperant que els qui mus manen, se'ls encengui sa llumeta i comencin a treballar pels interessos dels alaiorencs i de sa gent de Cala en Porter.

I sinó, els refrescarem sa memòria quan els haguem de triar a sa pròxima cita electoral. Després si que escoltaran i prometeran lo que no han fet fins ara.