Per fi és març. Temps de canvis, canvi de temps i com no, temps de fires. En aquest cas, sa Fira del Camp de Menorca a Alaior és a prop d’obrir ses seves portes.Una fira que aglutina el sector agrari i ramader menorquí, motor d’antany, i que aprofita la ocasió per mostrar tot allò que l’engloba: empreses del sector de pinsos, de tractors, etc i com no, el Concurs Morfològic de Bestià Boví Frisó de Menorca. Tot un esdeveniment que ha anat augmentant, tant en participants com en visitants, i que s’ha convertit en un referent a tota Balears.
Però no tot és festa ni glòria. No hem de perdre de la nostra memòria que aquest sector està passant pels seus pitjors moments en molts d’anys d’història. Primer, perquè han passat de ser el sector de riquesa per excel•lència a passar desapercebuts, sent el 2% del PIB de l’illa aproximadament; segon, perquè ha passat de ser un sector autosuficient a dependre gairebé dels ajuts que els atorguen les Administracions Europees i Autonòmiques; i tercer, perquè els preus de les matèries primes pugen, les ventes baixen i tot junt, els ofega.
Vist així, que és tal i com ho veuen els entesos, és totalment normal que el sector estigui perdent la il•lusió en el seu dia a dia i decantin la possibilitat d’innovar i millorar el que tenen, per deixar-ho córrer i pensar en un futur diferent i en un altre sector.
Algun entenedor m’ha arribat a dir que el que està passant és degut a la poca voluntat política en afavorir i donar més llibertat a aquest sector –en deteniment del turístic- , a més del poc coneixement dels que toquen els fils a les Administracions competents.
No sabem si és l’opinió majoritària o no, però el que si veiem és el profund estancament que pateix el camp amb gran risc de mort, i açò, ens hauria de fer reflexionar. No sé si seguir sent uns mantinguts sigui la solució, ja que els ajuts europeus arriben a la seva fi, o per la contra, hauríem de pensar en clau turística, aprofitant el que tenim per donar cabuda a nous reptes. Em referesc a la possibilitat de fomentar els agroturismes i/o el turisme rural. Possiblement els senyors dels llocs ho veurien amb bons ulls i estic segur que els l’amos també, perquè com sabem, l’agroturisme permet seguir amb l’activitat del camp, com fins ara, però amb hostalatges a les cases dels llocs.
Ara bé, sense voluntat política, no hi ha idea que es pugui realitzar. Ells són els que fan i desfan les lleis, el que posen pegues o els que ho poden permetre. I ara que estem en temps d’eleccions, podria ser un bon moment per saber el que pensen els qui es presenten a president o presidenta del Consell, ja que en breu haurem de decidir a qui volem.
Sóc de l’opinió que innovar no és destruir ni és menjar-nos terreny. I també pens que si no ens adaptam als nous temps, hi ha la possibilitat de quedar-nos sense oxigen pel camí, tal i com els ha passat a diferents explotacions agràries en els darrers temps.
Reflexionem-hi.
