miércoles, 28 de septiembre de 2011

Mi primera semana en Londres...


Bueno bueno... tanto hablar y mi primera semana en Londres ya es historia.

La verdad es que cuando me vine por primera vez, hace ya un año, lo hice con una idea diferente a la que al final me llevé. Pensé que me encontraría con una ciudad oscura, ruidosa, llena de rascacielos, caótica y de gente antipática. Y la verdad, si por algo he venido es porque la buena impresión que me dio al venir, me enamoró. Y aquí estoy, intentando sobrevivir a esta jungla llamada metrópoli con todo tipo de especies humanas -excepto de londinenses-.

El otro día, tomándome un te en el Starbucks de Coventry St. empecé a ver un mogollón de gente disfrazada de héroes -como spiderman, batman...- gritando y que entraron en un centro comercial. ¿sabeis que respuesta me vino a la cabeza en ese preciso instante? Estoy es Londres!.

Pues eso, una ciudad que combina la modernidad de sus edificios, la combinación de culturas y razas, con la antigüedad -y algo arcaico- de su Underground. Me quedé alucinado cuando vi que no tienen el metro adaptado para personas con alguna discapacidad física. Más aún cuando tienen unos Juegos Olímpicos y Paralímpicos a la vuelta de la esquina. A ver como lo hacen...ya os contaré.

Y bien, digamos que soy un chico con suerte. No todo el mundo puede decir que al tercer día de llegar encuentre trabajo y lugar dónde vivir, yo sí. Respecto al trabajo, tengo que agradecer al diari Menorca por la sección "menorquins al món" porque fue gracias a él que agregué a Pau Sans Bassa y gracias a Pau ahora tengo trabajo en Costa Coffee. Y respecto a la casa, eso fue un pim pam pum, ya que por mucho que estuviese mirando desde España, hasta que no estás aquí en vivo es muy difícil encontrar un lugar dónde vivir. Ya os digo, quizás fue suerte pero fue mi segundo sitio dónde fui y me lo quedé. Eso si, cerquita del trabajo ( 20 min en bus, 10 min en tren) y listo.

Y bien, después de eso, me faltaba la cuenta bancaria y la national ensurance. Lo primero, no tuve problemas en hacérmelo (al contrario de mucha gente que ha tenido pegas en abrirse una). Creo que sobre esto es tener suerte de dónde vas y con quién te encuentres delante. Probé en tres sucursales y en la cuarta (de la misma compañía), sin esperas ni citas, me cogieron y me lo hicieron y solo con el pasaporte y nada más. Así que, si alguien tiene pensado venirse a Londres, paciencia que todo se arregla. Y sobre lo segundo, tengo que llamar y pedir cita...como decía, paciencia.

Una semana ya, madre mía como pasa el tiempo. Y más aún cuando te lo pasas bien y con buena gente a tu lado. Volveré a repetir la palabra suerte porque es la que mejor me describe en estos últimos días. Y lo recalco porque no todo el mundo tiene a gente esperándolo a su llegada, como tuve yo con mi amigo Toni. O también haciendo amistades con Omar, un chico de Las Palmas con mi misma situación y que gracias a él he empezado a situarme en esta ciudad; o con Dawid, un chico polaco que coincidí con él en el hostal y que fuimos a los museos de Ciencia y Naturaleza; o a Pau, tocayo, de mi mismo pueblo y ahora mi amigo y compañero de curro.... mis compañeros de piso como de curro...digamos que he empezado con buen pie y espero seguir así por mucho tiempo más. Eso significa que me añoro poco y que aunque tenga mi super bandera de Menorca colgada en una pared de mi habitación, por ahora, no me veréis el pelo por allí.

Ahh y sobre mi inglés...voy haciendo. I'm getting better, thank you :)

Cheers!


domingo, 18 de septiembre de 2011

Entre Menorca y Londres


Empezamos una nueva aventura!! Después de tanto tiempo de debate interno, valorando todos los pros y contras, llega el momento tan esperado. Ya se puede decir que otro menorquín va a conocer mundo.

Ciudad cosmopolita por excelencia y uno de los sitios más visitados del mundo, Londres es la primera parada de la ruta Europe tour 2011/12.

Sin duda alguna el haber trabajado durante estos últimos años en Cala en Porter ha hecho que eliga Uk antes de cualquier otra posible opción. Y hablo de Cala en Porter en su conjunto porque han sido sus habitantes y sus experiencias, los propios turistas como el mismo lugar dónde he trabajado estos últimos casi cuatro años, los que me han ido empujando involuntariamente a dar este paso.

Ahora bien, quién ha tenido la gran parte de culpa y sin que ella se haya dado cuenta, ha sido mi profesora particular, gran amiga y gran persona, June Davies. Podríamos decir que es la abuela de Cala en Porter, al menos, ha sido y es mi abuela adoptiva. Una mujer de carácter afable, cercano y siempre alegre que me hizo llorar cuando llegó el momento de la despedida. No quiero desaprovechar esta oportunidad ( aunque muy probablemente no lo llegue a leer nunca), para agradecerle todo lo que ha hecho por mí y siempre sin esperar nada a cambio. Gente así ya no queda. Thank you for your comity and hospitality, June.

Mañana empieza una nueva etapa. Pasamos a una nueva página de mi vida para que sea escrita y que mejor que utilizar este blog para que amigos y familiares sepan lo que está pasando en todo momento.

Me comentan que hay miles de españoles y que empezamos a ser de especial preocupación para los propios ingleses. Querido Sr. Cameron, primer ministro de UK, tranqui tronko! que sólo os venimos a robar cuatro libras y nos iremos por el mismo camino que vinimos. Digamos que nuestro primer ministro, el sr ZP no ha hecho bien su trabajo y la gente tiene que emigrar para sobrevivir, pero nada, una temporadilla fuera y volveremos a casa.

Bueno, lo dicho. A partir de hoy, queda oficialmente inaugurada la temporada en la capital del Reino Unido. A partir de este momento, iré publicando opiniones, experiencias como sentimientos de mi estancia en Londres.

Gràcies Menorca per aquests anys viscuts. Gracias Cala en Porter por sentirme integrado en vuestra, nuestra, comunidad.

see you later alligator, in a while crocodile!!!

martes, 2 de agosto de 2011

Al final no habrá desdoblamientos, uf!


Estoy contento. Acabo de leer, a través de los medios de comunicación digitales que el nuevo Gobierno insular (PP) aparca el proyecto del desdoblamiento y opta por los terceros carriles en nuestra M1, la carretera general que cruza Menorca de Este a Oeste.

Reconozco que en su momento, tanto a nivel de partido como público, manifesté mi apoyo a la ejecución por tramos de esta faraónica obra, pero después de leer informes, opiniones y escuchar a muchos menorquines, creo que una obra que no es viable no debería de seguir siendo defendida.

No entraré en el apartado de la Menorca verde y sostenible que la 'Reserva de la Biosfera' defiende y que el desdoblamiento no estaría en sus expectativas, sinó en la Menorca que debe de crecer sin aspavientos y con sentido común. Y digo eso porque si pusiéramos en una balanza los pros y contras de dicha obra, creo que los contras ganarían por goleada.

Seamos sinceros, ¿sale a cuenta, es viable, montar todo el follón del desdoblamiento, expropiando terrenos a decenas o centenares de propietarios, construir pasos elevados o rotondas por cada camino que existe, hacer otro camino paralelo para los vehículos que no podrían circular, etc, por llegar 10 minutos antes a nuestro destino? Además, pasariamos de ir a 90km/h a 120 Km/h que es lo que establece la ley.

Sin ninguna duda, mejorar la red vial insular es necesario, pero me pregunto ¿cuántos caminos y carreteras secundarias hay también en Menorca que necesitan mejoras importantes?. Sin ir más lejos, la carretera que une Alaior con Cala en Porter es una de las que más atención debería de recibir y no es porque la esté cruzando cada día, sinó por lo peligrosa que es.

Seguro que a partir de hoy, muchos motoristas de 49cc, payeses/conductores de tractores como de vehículos lentos y ciclistas respirarán más tranquilos ya que con una obra como la del desdoblamiento no les permitirían circular, si no construyesen otro carril secundario paralelo a la carretera.

sábado, 9 de julio de 2011

La joventut, el col·lectiu més oblidat


Ús heu demanat, alguna vegada, per a què serveix el col•lectiu jove?; realment ens tenen en compte? Val per res la nostra opinió? I per l’altra banda, que volem? Cap a on volem anar?, som conscients que molts de joves junts poden produir molts mals de cap?

És ben cert que les manifestacions del col•lectiu Democràcia Real Ja, el 15M, amb les seves principals propostes, han propiciat aquestes reflexions existencials, però igualment, ja hi duia un temps demanant-me si els joves contem punt.

Moltes vegades hem pogut sentir que joventut és igual a rebel•lia, a consumisme incontrolat, a apatia general, a diversió, a alcohol i a drogues. Pot ser que una gran part pugui encasellar-se dins d’algun d’aquests grups, però penso que n’hi ha una altra -i força important- que li preocupa el que està passant i el que pot passar d’ara en endavant al seu entorn.

Un grup de gent formada i amb estudis que veu com, sovint, les institucions o els polítics prefereixen centrar es seus esforços en matèries de més calat electoral que no posar fil a l’agulla en les matèries on realment s’hi fa falta molta dedicació i molta conscienciació.

És cert que per a la majoria d’administracions, les polítiques de joventut són matèries que passen a ser secundàries, per no dir residuals. Molts projectes són guardats en calaixos esperant finançament perquè s’ha preferit gastar-se els diners en altres matèries més vistoses –electoralment- i alhora menys prioritàries per a la societat.

Les polítiques de joventut en la seva totalitat són necessàries pel correcte desenvolupament dels nostres joves. Més ara, en els temps que vivim, on l’excés d’informació ha fet que el nostre jovent no hagi assimilat molts conceptes com toca. Si bé és cert que som la generació que hem tingut més accés a la informació, també ho és quan dic que alguns conceptes importants no han estat ben assimilats per molts i per tant, necessiten ser canalitzats gràcies a unes correctes polítiques actives. I no entraré en el capítol dels valors i responsabilitats, que també formarien part d’aquestes feines a desenvolupar.

L’illa de Menorca té les competències de joventut des del 2007. Des de llavors ençà, s’han anat fent passes -per jo poc decidides- per tal de que aquestes polítiques anessin prenent forma.

Ara, amb nous governs municipals, s’obre una nova etapa. Una oportunitat per resoldre certes mancances que que alguns dels nostres pobles tenen, i que sols necessita la implicació dels regidors corresponents i de les associacions juvenils existents. És el moment de posar fil a l’agulla. L’hora de la coordinació entre administracions i tècnics; l’hora de la planificació, tenint en compte les aportacions de les entitats juvenils i gent experta en la matèria.

És l’hora de que Maó pugui tenir un autèntic casal de joves en condicions. Ara és el moment de canalitzar la veu dels joves a través dels consells municipals de joventut i, també, és el moment de que els nostres dinamitzadors i informadors juvenils facin la seva feina, i no d’altres externes als punts d’informació juvenil.

Aprofito aquest escrit per fer una crida a la sensibilització dels nous batles i batlesses i els seus regidors i regidores de joventut. Per tots és sabut que econòmicament estem aigua coll i que moltes àrees hauran de fer ús de la imaginació per fer coses amb molt poc pressupost. Realment hi ha molta feina a fer i poc cash, però açò no ha de ser un motiu fàcil per obviar les responsabilitats.

A nivell insular, la elecció de la nova directora insular d’atenció a la dona, immigració, infància i joventut, la doctora en psicologia infantil Maria Luisa de Cáceres, dóna llum a que les polítiques d’integració, les de gènere com las de joventut es facin des d’un punt de vista més tècnic i coneixedors en la matèria.

És cert i per molts coneixedor, que era i segueixo sent partidari de que Joventut seguís sent una àrea independent, perquè com he dit, al tenir unes competències transferides, hagués estat més còmode i amb menys entrebancs posar-se en la matèria. Però també és cert que hem de deixar treballar als nous representants del poble i jutjar-los segons vagi passant el temps.

Anim des d’aquí a la nova directora insular de Joventut i demés, a escoltar als col•lectius de joves. Ells, més que ningú saben de la problemàtica del sector. El Consell de la Joventut de Menorca és l’agrupació d’agrupacions on s’hi debaten mil i una propostes específiques per a que la nostra joventut no passi desapercebuda. Sense cap dubte, són necessaris.

Fem un pas endavant i ferm. Les polítiques de joventut a Menorca estan en punt mort i necessiten d’una bona direcció i d’un bon plantejament. Animo a l’administració com a les associacions juvenils a treballar conjuntament per encaminar-les.

Salut!.

sábado, 4 de junio de 2011

Després de tota tempesta…


Quin alè que hem fet molts! Després de dies i dies de promeses, fotos i papers davall ses portes, sa rutina tornarà a ser present a ses nostres vides.


Ses eleccions han arribat a sa seva fi i com a tal, ara és es moment de sa reflexió. Uns, perquè han guanyat i governaran, altres perquè han perdut i altres, perquè han guanyat també però no arribaran a governar. Un dilema que és degut a una llei electoral (llei d’Hont) que fa que els més votats, si no tenen majories absolutes, no s’aseguren poder governar a ses institucions on s’hagin presentat.


Com deia, han sigut moltes i diverses ses propostes que es polítics ens han anat posant damunt sa taula al llarg d’aquestes darreres setmanes. Que si més ajuts socials, que si un desdoblament progressiu de sa carretera general (M1), que si sa conservació del territori, que si sa modernització del Pla Territorial Insular (PTI), que si sa conservació de sa nostra llengua... com he dit, un llarg etcètera que no vull endinzar-me perquè crec que sa gent ja ha decidit el que vol d’ara en endavant. Però si que no voldria deixar passar s’ocasió per fer una reflexió referent a dues qüestions on, per fí, ses forces polítiques han arribat a trobar un punt d’unió. Em referesc als problemes des transport aeri i tot lo referit al turisme i l’ocupació.


Dos sectors que van per camins diferents pero que alhora estan condemnats a entendre’s. I per què? Ben senzill, perquè segons els preus dels avions, un turista pot triar o declinar venir a Menorca. I no només ens hem de tancar al fet turistic. Com a que d’euros estem pagant per desplaçar-nos a Mallorca, a Barcelona o a Madrid? Si ho compres amb antelació, pot ser tens sort i pots partir a Barcelona per pocs doblessos, però si és per metges o per per qualsevol altra motiu que impliqui el comprar-t’ho al mateix moment, et pot sortir cara sa broma. I després, avam si pots trobar un vol d’anada i tornada al mateix dia, que aquesta és una altra.


O sia, cada Comunitat Autònoma té un bon pessic dels pressupostos de l’Estat en infraestructures, tals com autopistes, autovies, trens com Ave i Balears, com que és una Comunitat rica, donen per suposat que serem prou autosuficients i que no tenim problemes.


En part, el problema és degut a que els propis menorquins o balears som massa conformistes per naturalesa, però crec que aquestes noves generacions de joves que van pujant, haurien de començar a ser més reivindicatives. Al menys, així, els nostres politics estarien més atents a ses necessitats reals dels propis illencs.


No rall de voler més del que mus toca sino obtenir el que realment ens pertoca. Com què? Balears és una de ses Comunitats que més aporta a ses arques estatals i és sa que menys rep a canvi, segons ses darreres balances fiscals. O sia, hem de ser solidaris i quan tenim un problema, com és el cas del transport aeri, ningú ens ajuda.


Molt probablement, aquest debat tornarà a obrir-se quan s’apropin ses pròximes eleccions nacionals, però la solució del transport aeri i la millora del sector turístic no pot esperar més. Menorca no té autopistes, ni autovies, ni trens ni Aves, per tant l’assignatura pendent a centrar-se no és gaire difícil. Necessitam unes millors conexions aerees, uns millors preus i més frequencies, o sia, un millor tracte cap a aquest espanyol que paga i no rep el que toca.


Solen dir que després de sa tempesta –en aquest cas tempesta electoral- ve sa calma, però esper que els nous politics no es relaxin ara que ja tenen els seus sous assegurats i continuin fent feina de veritat per Menorca, ja que sa nostra millora en qualitat de vida passa, en gran part, per solucionar el que he exposat.


Salut!

miércoles, 13 de abril de 2011

Tiempo de elecciones, tiempo de emociones
















Se acercan las elecciones. Llevamos días y días levantándonos con portadas de periódicos picantes, con entrevistas a candidatos haciéndolos más humanos, como también con artículos, ruedas y notas de prensa prometiendo y/o reprochando los que unos u otros hacen o han hecho.

Una cierta sensación de agobio a la que podemos sumar también las visitas de muchos militantes y simpatizantes en las respectivas sedes políticas. Gente que quiere dar su opinión sobre lo que harían, lo que cambiaría o simplemente dando su apoyo al candidato de turno.

Periódicos en plena faena, sedes políticas llenas de actividad... ¿Qué más nos falta? Pues saber que gente nos va a representar en los próximos cuatro años. Y en eso me quiero centrar esta vez.

Llevamos meses viendo que uno de los problemas de los ciudadanos, según en CIS, es la clase política, los políticos. Seguramente, la crisis económica habrá ayudado a repuntar y a reafirmarse, pero creo que ciertas actitudes, tanto de unos como de otros, a lo largo de los últimos tiempos no habrán ayudado a mejorar esa imagen de antaño.

Ahora que se acercan las elecciones municipales, insulares y autonómicas, puede ser un buen momento para ayudar a cambiar esa tendencia negativa. Y prueba de eso, muchos partidos políticos se han puesto manos a la obra dando una imagen de regeneración, tanto de personas como de planteamientos.

En Menorca, la mayoría han apostado por la limpieza de caras para así dar una imagen de frescura cara a los próximos comicios. Tanto PSOE como PP, como partidos mayoritarios, han hecho uso de gente independiente para así conseguir el voto indeciso. Una práctica, a mi entender, que si no se hace con cierta cautela puede convertirse en un peligro ya que supone dar una responsabilidad a alguien que no se sabe como actuará.

Y bien, toda decisión comporta dejar atrás a muchas caras conocidas. En el caso del PP, son muchas las personas que dejarán de estar en la primera fila política.

Assumpta Vinent, Cristóbal Huguet, Antònia Gener, Juana Francis Pons Vila, Mariana López Oleo, Juan Domínguez o Pedro Hernández, son los diferentes diputados autonómicos y consejeros insulares que a partir del 22 de Mayo pasarán a la reserva. Primero, como militante y segundo como ciudadano de a pie, quiero agradecerles todo lo que han hecho por el pueblo durante estos años.

Quizás porque hemos tenido un trato más cercano, quiero agradecer más efusivamente a la consejera Juana Francis Pons Vila y a la consejera Ita López Oleo. Dos mujeres de pensamientos y de formas de actuar diferentes que supieron encajar a la perfección para trabajar por el bien común. Eso, para mi, ha sido un buen ejemplo de cómo debería de ser la política en estos tiempos. Gracias.

Y cuando unos se van, otros ocupan su lugar, y así es la vida. El nuevo PP balear y menorquín se presenta con un cartel electoral de lo más renovado y estudiado. Gente del sector empresarial, asociativo y cultural. Nuevos hombres y mujeres dispuestos a dar todo de sí para conseguir girar la tortilla en nuestras islas.

Un nuevo PP sin grandes obras faraónicas. Un nuevo equipo que no promete grandes inversiones sino grandes dosis de responsabilidad, optimismo y visión constructiva. Quizás, después de ver el despilfarro de los actuales gobernantes viene siendo hora de poner un poco de sentido común a la política balear.

Y por aquí ha encaminado sus esfuerzos Santiago Tadeo: como núm 2 ha puesto a una joven empresaria que, gracias a su astucia, don de gentes y cercanía, dará un nuevo empuje a esta nueva candidatura al Parlamento. Márgaret Mercadal, que conjuntamente con Coia Sugrañes, representarán a Alaior los próximos años en la Cámara Balear.

Quiero aprovechar estas líneas para desearles todos mis mejores deseos. Estoy seguro que, una u otra, tirarán todo lo posible para que el pueblo de Alaior tenga las mejores inversiones.

Salud!

miércoles, 2 de marzo de 2011

El camp de Menorca. Re inventar-se o ...

Per fi és març. Temps de canvis, canvi de temps i com no, temps de fires. En aquest cas, sa Fira del Camp de Menorca a Alaior és a prop d’obrir ses seves portes.

Una fira que aglutina el sector agrari i ramader menorquí, motor d’antany, i que aprofita la ocasió per mostrar tot allò que l’engloba: empreses del sector de pinsos, de tractors, etc i com no, el Concurs Morfològic de Bestià Boví Frisó de Menorca. Tot un esdeveniment que ha anat augmentant, tant en participants com en visitants, i que s’ha convertit en un referent a tota Balears.

Però no tot és festa ni glòria. No hem de perdre de la nostra memòria que aquest sector està passant pels seus pitjors moments en molts d’anys d’història. Primer, perquè han passat de ser el sector de riquesa per excel•lència a passar desapercebuts, sent el 2% del PIB de l’illa aproximadament; segon, perquè ha passat de ser un sector autosuficient a dependre gairebé dels ajuts que els atorguen les Administracions Europees i Autonòmiques; i tercer, perquè els preus de les matèries primes pugen, les ventes baixen i tot junt, els ofega.

Vist així, que és tal i com ho veuen els entesos, és totalment normal que el sector estigui perdent la il•lusió en el seu dia a dia i decantin la possibilitat d’innovar i millorar el que tenen, per deixar-ho córrer i pensar en un futur diferent i en un altre sector.

Algun entenedor m’ha arribat a dir que el que està passant és degut a la poca voluntat política en afavorir i donar més llibertat a aquest sector –en deteniment del turístic- , a més del poc coneixement dels que toquen els fils a les Administracions competents.

No sabem si és l’opinió majoritària o no, però el que si veiem és el profund estancament que pateix el camp amb gran risc de mort, i açò, ens hauria de fer reflexionar. No sé si seguir sent uns mantinguts sigui la solució, ja que els ajuts europeus arriben a la seva fi, o per la contra, hauríem de pensar en clau turística, aprofitant el que tenim per donar cabuda a nous reptes. Em referesc a la possibilitat de fomentar els agroturismes i/o el turisme rural. Possiblement els senyors dels llocs ho veurien amb bons ulls i estic segur que els l’amos també, perquè com sabem, l’agroturisme permet seguir amb l’activitat del camp, com fins ara, però amb hostalatges a les cases dels llocs.

Ara bé, sense voluntat política, no hi ha idea que es pugui realitzar. Ells són els que fan i desfan les lleis, el que posen pegues o els que ho poden permetre. I ara que estem en temps d’eleccions, podria ser un bon moment per saber el que pensen els qui es presenten a president o presidenta del Consell, ja que en breu haurem de decidir a qui volem.

Sóc de l’opinió que innovar no és destruir ni és menjar-nos terreny. I també pens que si no ens adaptam als nous temps, hi ha la possibilitat de quedar-nos sense oxigen pel camí, tal i com els ha passat a diferents explotacions agràries en els darrers temps.

Reflexionem-hi.

sábado, 22 de enero de 2011

Noves llengües al Senat! un encert!


Ja era hora! pot ser que per alguns sigui un error, però per un servidor, és un encert.

Com sabeu, des de fa pocs dies, ja es pot xerrar en alguna de les llengües cooficials de l'Estat Espanyol a la Cambra Alta. Sigui en castellà, en català, en vasc o en galleg, els representants dels pobles -mitjançant els senadors i senadores-, expresaran i exposaran els problemes de cada territori fent-ho en la seva llengua mare.

Dic que és un encert, perquè en ple segle XXI, hem de reconèixer que existeixen altres llengües a aquest Estat i també, hauriem ja de passar pàgina en vers aquest debat. La realitat plurilingüistica és present i s'ha de valorar, tenir en compte i defensar. I ara, per fi, es ferà.

És cert, que ha sigut una reivindicació dels nacionalistes des de fa molts i molts d'anys, però no és necessari ser-ho per pensar el mateix. Jo no em considero nacionalista, més bé regionalista i pens que si fos senador, m'agradaria difondre la meva llengua i es meu dialecte arreu de l'estat espanyol. No per voler ser més o menys que un altre, sinó per demostrar que es pot viure i conviure en un estat on hi existeixen altres cultures, llengües i tradicions i que, açò és per jo, el que està enriquint aquesta Espanya que es modernitza poc a poc.

Que sigui aquest, un nou pas endavant per créixer i apropar-nos més a l'Europa del segle XXI i no un altre motiu de confrontació entre ideologies i partits politics.

Salut!

sábado, 15 de enero de 2011

Bon Sant Antoni, bona Diada de Menorca!

Aquest pròxim dilluns és sa festivitat de Sant Antoni, es patró de sa nostra estimada roqueta, Menorca. Un dia on tot menorquí aprofita la fita per resaltar l'orgull de sentir-se com a tal, fent de les nostres places, carrers i façanes, llocs on es pot palpar aquest "sentiment". Banderes, cants, balls, olor a sobrassada frita, en definitiva, cultura, tradició i pàtria.

Diu sa llegenda que Sant Antoni va vendre totes ses seves propietats al cumplir vint anys i que a partir d'allà va viure com un ermità. Sa soletat i s'esperitualitat, van anar agafades de sa ma durant tota sa seva vida, fet que va aconseguir molts deixebles. A més de ser patró de Menorca - i per tant dia festiu-, és el protector dels enterradors, dels carnicers, dels ermitans, dels monjos i dels animals.

Un dia com avui i veient com la competència, l'enveja i la destrucció d'un de l'altre és present arreu del món, pens que no estaria gens malament aprofitar aquesta festivitat perquè cada un de noltros fes una mica d'introspecció i valorés si un poc més d'espiritualitat i reflexió personal seria més saludable o no.

Jo pens que tot ser humà necessita temps de soletat, de reflexió, de calma per enfocar millor els objectius a complir. I els menorquins, no ens hauriem de conformar amb s'etiqueta de 'tranquils', sinó que també seria bo posar-ho a sa pràctica i començar a caminar junts, cap a una mateixa direcció.

Però bé, aquest és un dia festiu i per tant s'ha de celebrar! que passem un bon Sant Antoni en companyia dels nostros familiars i amics. Que aquesta Diada de Menorca no perdi mai sa seva tradicionalitat, ni tampoc es sentiment de tot illenc a sentir-se orgullós de ser menorquí per davant de tot.

viernes, 7 de enero de 2011

Año nuevo...¿vida nueva?

Feliz Año a todos y todas! Aunque lleve tiempo sin escribir, sigo vivo y coleando.

Hace pocos dias empezamos un nuevo año. Unas fechas de celebraciones, de reuniones, de reencuentros familiares o con los amig@s y como no, dias de nuevos propósitos a superar.

Este año, se presenta algo movidito, ya que la crisis no tiene ninguna pinta de mejorar y además, se acercan elecciones municipales, insulares y autonómicas. Vamos, tanto periodistas como periódicos harán su Agosto porque hay mucho que vender y prometer. Ahora bien, no sé hasta que punto llegará a buen puerto todo lo prometido, ya que los más endeudados son, precisamente, las Administraciones locales, insulares y autonómicas ( y estatal).

Los partidos políticos saben, como los que más, que estas elecciones son la oportunidad de los que están en la oposición y la posible debacle de los que están en el gobierno, sea quién sea. La crisis es la que hará el cambio de voto de los ciudadanos, ya que con lo cabreados que están harán que su decisión afecte, posiblemente, a los que estén al frente de todo en estos momentos.

En Alaior, parece que todo seguirá igual. Y yo que me pensaba que la palabra CRISIS era símbolo de cambio, de renovación de caras como de ideas, pero parece que todo seguirá por el mismo camino. Los tres partidos políticos confían, nuevamente, con las mismas cabezas de lista de las pasadas elecciones municipales. La primera pregunta que me hago es ¿se les habrá pasado por la cabeza, renovarse?. Como he dicho antes, cuando hablo de renovarse, hablo tanto de ideas como de personas, ya que cuando un producto no vende ( al menos en cualquier empresa que quiere mejorar su aspecto económico), cambian el producto y/o cambian el comercial. Pero bien, si estas son las decisiones de sus órganos internos, Amén.

Entramos en un año dificil económicamente. No lo digo yo, sino todos los indicadores internacionales. Hasta el mismo presidente del gobierno ( Aleluya, ha despertado!), dijo hace unos dias que hasta dentro de tres o cuatro años no veríamos luz en nuestra economía. Sí, dijo eso el mismo que nos pronosticó que ya veíamos brotes verdes y que el final ya estaba cerca. Cuidado! ya que si con todo lo visto y expuesto, nos dice que tenemos para tres o cuatro años más, AGARRARSE!!

Con la crisis que se agudiza, con el terremoto de las elecciones y el vaivén de frio y calor que padecemos, es mejor no quejarse como lo hemos ido haciendo hasta ahora. Quién tenga trabajo, que lo conserve; quién tenga algo ahorrado, que lo empiece a sacar porque con lo caro que se a vuelto todo, tendrá que hacer uso de ello y quién tenga pensado en hacer grandes inversiones, como comprarse algún piso, mejor que se lo piense.

Visto lo visto, no sé si el refrán "Año nuevo, vida nueva" será muy apropiado este año. Quién pueda ponerlo a la práctica, felicidades, quién no, bienvenido al club.

Salud!