Menorca ya no es lo que era

Se me han puesto los pelos de punta y no es por el frio de las noches menorquinas.

Hoy mismo, ha salido en los medios de comunicación que Menorca no está tan bien como la pintan. La isla ha perdido peso turístico y ya sólo representa el 1% del conjunto de España (fuente: Ultima Hora Menorca 2.10.10).

Ya no sé a quién creerme, porque cada uno dice su opinión y vende lo que le interesa. Pero claro, es verdad que cuando uno lee el periódico y ve a los gobernantes decir que hay un cambio de tendencia y su corresponte recuperación (Marc Pons, presidente del Consell Insular) y los datos del Anuario Económico de La Caixa 2010, nos dicen lo contrario, te vienen muchas preguntas a la mente.

Esta misma noticia, habla que uno de los municipios dónde peor son los resultados, ese es Alaior. Ya lo predecí, semanas atrás, con la publicación de una foto en pleno mes de Agosto a las 14h en Cala en Porter. No había nadie en la calle paseando ni comiendo, así que para mí no es nada nuevo, solo que reafirma lo que ya pensaba.

Ante el gran problema existente, sólo me vienen dos preguntas fundamentales a hacer; ¿Menorca da lo que pide? y ¿Menorca tiene y/o vende producto?.

Cada uno tiene su opinión y sacará su conclusión, pero lo que un servidor vee y piensa es que delante de estos números tan claros y de los resultados tan estremecedores como los leídos, tal vez es la hora de replantearnos ciertas prioridades y buscar a otras personas, más preparadas, para dar un giro a la Menorca actual, si queremos volver a competir en el mercado mundial y así tener más bienestar.

Comença el compte enrere

És temps d’enquestes. Ara que s’han acabat les esperades (els qui n’heu tingut) vacances d’estiu, des dels mitjans de comunicació han començat a sortir enquestes i opinions respecte la classe política local, insular i balear. Diguem que ha començat el compte enrere i que finalitzarà el proper mes de maig.

Qui més importància ha donat a aquesta situació ha sigut el diari Última Hora Menorca, on, dia rere dia, està publicant noticies fresques de possibles candidats, programes, enquestes i demés carnassa per tal de crear opinió.

Tots sabem que una enquesta no representa el sentiment o l’opinió de la totalitat de la població, però si que és ver que et deixa amb el dubte enl·là. I més, quan veiem una Menorca immersa en una paràlisi mai vista i els resultats tornen a donar una possible majoria a les esquerres, després de les eleccions.
No sé voltros, però un servidor està preocupat. I hi estic perquè no puc entendre com sa gent xerra tant, critica tant i després acaba votant el de sempre. I ja no sé si és perquè hi ha por, hipocresia o masoquisme(?).

Dit açò, voldria deixar damunt sa taula una reflexió. Quants partits polítics hi ha a Menorca que representen el centre dreta i quants d’ells tenen representació al Consell Insular?

En els darrers anys, hem vist que per una cadira val qualsevol cosa, i aquí l’esquerra ha sigut molt audaç. Sabent que tenint la majoria suficient governaran, el PSOE viu una actual plàcida vida. En canvi, el PSM, sap que si vol mantenir la macro estructura existent, ha de mantenir els vots de la coalició amb Els Verds, perquè sinó Esquerra Unida farà entrada a l’escena insular. Sigui el que sigui, com he dit, si l’esquerra suma, desbanca el PP de la possibilitat de governar. I açò no sols passa aquí, sinó arreu.

M’agradaria saber l’opinió de certs partits polítics davant aquestes enquestes i el que realment està passant a aquesta illa. Més especialment els que tenen el mateix pensament de que Menorca necessita un canvi, com són: UPCM, Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía, UPyD, UMe, Unió de sa Costa Nord, UPB, etc.

Sabent que els seus vots, a nivell insular, queden en sac romput ¿hauran pensat unir-se al Partit Popular i així donar una bolcada al Consell Insular? Imagin que deu ser dificil d'acceptar, però vist lo vist, no seria un encert?

Salut!

Comença el compte enrere

És temps d’enquestes. Ara que s’han acabat les esperades (els qui n’heu tingut) vacances d’estiu, des dels mitjans de comunicació han començat a sortir enquestes i opinions respecte la classe política local, insular i balear. Diguem que ha començat el compte enrere i que finalitzarà el proper mes de maig.

Qui més importància ha donat a aquesta situació ha sigut el diari Última Hora Menorca, on, dia rere dia, està publicant noticies fresques de possibles candidats, programes, enquestes i demés carnassa per tal de crear opinió.

Tots sabem que una enquesta no representa el sentiment o l’opinió de la totalitat de la població, però si que és ver que et deixa amb el dubte enl·là. I més, quan veiem una Menorca immersa en una paràlisi mai vista i els resultats tornen a donar una possible majoria a les esquerres, després de les eleccions.

No sé voltros, però un servidor està preocupat. I hi estic perquè no puc entendre com sa gent xerra tant, critica tant i després acaba votant el de sempre. I ja no sé si és perquè hi ha por, hipocresia o masoquisme(?).

Dit açò, voldria deixar damunt sa taula una reflexió. Quants partits polítics hi ha a Menorca que representen el centre dreta i quants d’ells tenen representació al Consell Insular?

En els darrers anys, hem vist que per una cadira val qualsevol cosa, i aquí l’esquerra ha sigut molt audaç. Sabent que tenint la majoria suficient governaran, el PSOE viu una actual plàcida vida. En canvi, el PSM, sap que si vol mantenir la macro estructura existent, ha de mantenir els vots de la coalició amb Els Verds, perquè sinó Esquerra Unida farà entrada a l’escena insular. Sigui el que sigui, com he dit, si l’esquerra suma, desbanca el PP de la possibilitat de governar. I açò no sols passa aquí, sinó arreu.

M’agradaria saber l’opinió de certs partits polítics davant aquestes enquestes i el que realment està passant a aquesta illa. Més especialment els que tenen el mateix pensament de que Menorca necessita un canvi, com són: UPCM, Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía, UPyD, UMe, Unió de sa Costa Nord, UPB, etc.

Sabent que els seus vots, a nivell insular, queden en sac romput ¿hauran pensat unir-se al Partit Popular i així donar una bolcada al Consell Insular? Imagin que deu ser dificil d'acceptar, però vist lo vist, no seria un encert?

Salut!

Incivisme: defecacions de cans als pobles.

Fa gràcia aquesta imatge? A primera vista si, però si ens aturam i pensam quantes vegades, als nostres pobles, hem hagut de fer el recorregut que ens diu la senyal, més que gràcia, fa pena.

El problema de l'incivisme, on les defecacions dels cans formen part d'ell, és un problema que ens atany a tots. Si, a tots els pobles hi viuen cans i moixos i, desgraciadament, no tots els ciutadans com Ajuntaments actuen per igual.

Fa uns mesos, si ho recordau, van sortir una sèrie de cartes als diaris insulars on un grup de persones es queixaven de les mil defecacions existents als diferents parcs, jardins i voravies del poble d'Alaior, Cala en Porter i Son Bou.

Abans de centrar-me amb s'Ajuntament, voldria exterioritzar una pregunta: esteim fent tot lo possible per evitar-ho?; i si tenim un ca, duim una bossa amb noltros per retirar els seus excrements?

Si sa resposta és afirmativa, ens podem centrar amb la feina i reponsabilitat de s'Ajuntament, i si és que no, tenim un problema de principis i d'incivisme.

Donant per fet que sa majoria pensa com jo i dirà que si, em centraré amb la proposta que un servidor va presentar, arrel de les cartes sortides als mitjans, al Plenari de s'Ajuntament d'Alaior on es demanava seriositat i responsabilitat per part de s'Administració Local davant aquests actes incivics, mitançant un pla d'acció.

En ella, es va demanar la creació de recàrregs econòmics -o multes- per tots aquells que els agaféssin "con las manos en la masa" i sense posar-hi remei. I s'altra proposta, va ser que s'instal.lessin contenidors especials per a cans, amb bosses adaptades per si en algun moment t'oblides de dur-ne cap.

Dues propostes contundents, ho sé, però necessàries davant lo que estem vivint. I s'equip de govern ens ho va tumbar. Sa resposta va ser que ja existia una ordenança municipal - i que mai he vist complir- i que ja existeixen els contenidors normals on podem tirar-hi els excrements dels nostres cans.

Mesos després, avui mateix, el problema persisteix. Tots els pobles de Menorca tenen el que un servidor va proposar a Alaior i aquí, segueix el campi qui pugui. I davant d'aquests fets em deman, no hi ha voluntat de posar remei, massa orgull o, que passa aquí?

Com veu, Santi Tadeo, Menorca?

Avui, quan he obert sa pàgina personal des Facebook, m'he trobat amb un escrit des president del PP Menorca, Santi Tadeo, que m'ha donat cert optimisme.

Una petita dosis de coratge, a primera hora del dematí, sempre cau bé, ja que tal i com està sent aquesta temporada turística els ànims estan realment al terra.

En ell, xerrava sobre es futur de Menorca i com hauriem d'enfocar s'illa, en el camp turístic i empresarial. I ho ha fet, després d'haver sentit els diferents ponents i agafant les conclusions de ses jornades que s'han celebrat, fa pocs dies, a s'illa del rei, sobre el turisme i les mancances existents a Menorca.

Els darrers anys, el PP de Menorca ha sigut objecte d'un atac massiu d'uns partits que s'autodenominen progressistes, ecologistes i verds, i que els seus objectius són el treballar per una Menorca sostenible i moderna.

Crec que tots sabem qui és qui a sa política menorquina, així que no cal dir noms, però si és cert que seria positiu començar a dir ses coses pels seus noms reals. M'agradaria que algú m'expliqués el que s'ha fet, des de el Consell Insular, respecte l'ecologisme, i quines polítiques s'han posat en marxa en aquest camp. Perquè si tenir un director insular, amb una nòmina mensual, que fa una roda de premsa per trimestre i que té el carnet de militant de Els Verds, per jo, no és gaire ecologisme.

Sostenible, que és sa sostenibilitat per aquests governants? Mantenir Menorca paral.litzada és ser sostenibe? No seré jo qui doni lliçons, perquè no sóc expert, però ja n'estic una mica fart de sentir eslogans i titulars quan els continguts brillen per sa seva absència. Ja n'estic fart de polítiques ZetaPerianes.

Modernitat, creieu que Menorca s'ha anat adaptant als nous temps? Podriem donar una ullada, a vista d'ocell, troç per troç de sa nostra estimada illa, o demanar als propis menorquins si creuen que Menorca hauria d'avançar i obrir-se més al món?

Per jo, moltes mancances hi han i molt de temps s'ha anat perdent en coses supèrflues. Han preferit la política de la subvenció a la d'incentivar a l'individu. Han preferit gastar-se uns diners en promocions i estands turístics a cuidar al mateix turista que ve directament a s'illa i que és qui donarà una opinió real de lo viscut. Han preferit centrar-se en el desviament de Ferreries que parlar de la verdadera reforma que necessita sa Carretera General ( Me1) on el cotxe, la moto, el tractor i la bici haurien de poder conviure en pau. No xerrem del transport aeri i maritim, perquè no n'hem sentit a xerrar més des que Aznar ja no és president del govern espanyol. I que men dieu de sa poca cobertura telefònica i d'internet a s'illa? no seria hora de posar fil a l'agulla amb aquesta mancança? Que sembla que encara esteim a sa prehistòria!

Ens hem guanyat a pols el nom de ser tranquils i conformistes, però no vull pensar que els joves d'avui siguin igual que els seus pares, al manco jo no ho sóc. És cert que no sóc partidari de canvis bruscs a nes nostro entorn, però si és cert que és hora d'un canvi d'actituts a Menorca. Comença a ser hora de dir que no és el PP qui encimenta tots els parcs i jardins dels pobles. No és el PP qui encimenta s'altra banda des port, sortint cases de davall ses pedres. No és el PP qui ha instal.lat una pressó a s'illa. No és sols el PP qui va donar suport al DIC de Ciutadella i de l'ampliació de l'aeroport de Menorca. Prou d'enganar, prou hipocresia!

Ja n'hi ha prou d'eslogans "PP=ciment", "El PP vol destruir el territori" o "que viene el coco!". Ja n'hi ha prou d'augmentar personal innecessari, d'atorgar subvencions com a xurros i endeutar ses administracions públiques sense fer res de profit! És hora d'aprentar-nos es cinturó, d'estalviar i de gestionar amb responsabilitat.

Menorca ha d'avançar, crec que açò ho pensam tots i modernitzar-se sense estridències. Obrir-se al món, recordant el que som i el que no volem ser. Els mallorquins, els eivissencs com els formenterencs pensen d'una manera i noltros, d'una altra. Som i pensam diferent; som i actuam diferent. I així pensa Santi Tadeo, i ben segur que és el que pensa sa majoria dels menorquins i menorquines de peu, que veuen com el futur és, de cada dia, més incert, però que veuen en aquest nou líder, una persona sensata que vol el mateix que ells.

Dolentes polítiques, dolents resultats

1 conseller de turisme (no electe)

4.328.597,17 € de pressupost en turisme ( any 2010)*

Conveni d'1,3 milions d'€ amb els touroperadors *

Conveni d'2 milions d'€ amb l'IBATUR*

3,9 milions d'€ per desenvolupar el Pla de Dinamització del Producte Turistic. Etapa 2008/10*

1 Fundació Destí ( fundació pública pel desenvolupament de polítques encaminades al sector turístic menorquí), amb el seu correpondent pressupost.

etc,etc,etc.

(*) font: www.cime.es

........... i així està Cala en Porter, un 20 d'agost del 2010 a les 14h

................sense paraules.

Francesc Antich és president de Balears gràcies a possibles vots fraudulents.

Avui m’he aixecat amb una noticia que fa certa fredat. La campanya electoral del 2007, el partit polític Unió Mallorquina va aconseguir tres diputats autonòmics gràcies a molts de vots comprats a col•lectius sud-americans, a canvi de llocs de responsabilitat i/o de diners públics (font. www.elmundo.es).

Era lo darrer que podia sentir. Açò són Legislatures brutes! I no hi ha cap partit polític que es salvi d’aquesta lacra.

Estic realment bocabadat, ja que quan vaig començar en política, amb 16 anys, una de les frases que més em van repetir va ser que els polítics estan per servir al poble i de forma temporal, però de lo que em van ensenyar a lo que s’està veient, hi ha una diferència important.

Es trist, realment trist, veure com un partit polític tan ben assentat a Mallorca, com és Unió Mallorquina, es vegi sotmès en una profunda crisi interna i institucional, gràcies a la sra. Munar i companyia. Uns personatges que han fet el que han volgut i com han volgut, però, com diu mon pare, tot arriba en aquesta vida.

Pels qui pensaven que no ho diria, és cert que el Partit Popular va governar amb ells en anys anteriors, però mai havia sortit un fet similar a lo publicat avui a aquest diari nacional. Jo, si fos Francesc Antich, em sentiria molt incòmode i no sé si podria seguir sent president de ses Illes Balears, amb vots comprats.

Certament, duim massa mesos xerrant de cassos de corrupció. Uns i altres han anat acampant a “sus anchas” i han fet el que han volgut en favor personal.

Crec que abans de començar sa pròxima campanya electoral, els partits haurien de fer una neteja general de persones amb causes pendents amb sa justícia. És cert que hi han hagut certs imputats que després han sigut innocents, però no crec que cap pare o mare, en saber que el mestre dels seus fills l’han acusat de ser pederasta -sense saber si ho és-, els hi faci gaire gràcia dur-los novament a classe.

Si fos per jo, segur que feria cau i net.

S'han de prohibir les corregudes de toros?

Avui vaig a tocar un tema un tant sensible, però no deixa de ser important. I dic açò perquè a Menorca, ens cau un poc enfora ja que fa temps que no tenim cap recinte d’aquest estil.

Estic xerrant de sa prohibició de ses corregudes de toros que avui el Parlament de Catalunya ha votat a favor de la seva extinció, a partir del 2012 a aquesta Comunitat Autònoma.

Veient comentaris de molts cibernautes, a través dels mateixos diaris digitals, com pel mateix facebook, he arribat a posar-me ses mans al cap, perquè s’ha emprat una iniciativa popular per començar un tira i afluixa entre uns i els altres, arribant a la demagògia que no m’agrada.

Ja fa temps que la Comunitat Catalana va darrera d’aquesta proposta. A l’any 2006, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar denominar-se ‘ciutat antitaurina’, convertint-se així en la primera ciutat espanyola en ser-ho. A l’any 2006, també es va intentar posar en marxa el que avui s’ha aprovat, però es va deixar estar per eleccions anticipades.

Ha sigut avui, dia 28 de juliol del 2010, quan el Parlament de Catalunya ha posat fil a l’agulla al reclam de 180.163 signatures que volien que Catalunya fos lliure en aquesta denominada ‘fiesta nacional’. CIU, ERC, EU-ICV i tres diputats del PSC-PSOE, han sigut els qui, amb els seus vots, han aprovat aquesta ILP.

Diuen que, per gustos colors, i segurament els propers dies tindrem toros fins la sacietat, sobretot quan a aquella Comunitat s’hi celebraran, en pocs mesos, eleccions i cada vot perdut serà una derrota més accentuada. Però bé, qui no ho vulgui veure ni sentir, que apagui la televisió o que deixi de llegir els diaris, i tema resolt.

Com he dit al principi, es tema des maltractament d’animals és un fet que no puc tolerar. Sobretot quan hi ha sofriment i diversió alhora. Siguin toros, sigui tirar una cabra de d’alt un campanar, com lluites de galls. A Canàries, per exemple, al 1991 es va aprovar una proposta d’un diputat del PP, de prohibir tota mena de tortura animal a aquella Comunitat. I així es va fer, es va prohibir les guerres de galls i també, les corregudes de toros. La diferència entre abans i ara, és que Canàries no ven tant als mitjans com Catalunya, a més de que allà es va fer i punto, cosa que a Catalunya, dubto que es quedin amb la boqueta callada.

I és a partir d’ara, quan s’hi mesclen els ous amb caragols. Uns, que defensaven la prohibició dels toros pel seu maltractament i els altres, per fer d’aquesta prohibició una passa més per treure tot lo relacionat amb Espanya i caminar cap a la independència de Catalunya, s’han trobat al mateix punt final. Clar, els dos bàndols han arribat a la mateixa conclusió, però ambdós han emprat teories i tàctiques diferents per arribar-hi. I aquí és quan un servidor discrepa. Tot i que a Menorca no existeix cap plaça de toros, i per tant em cau un poc enfora, vull manifestar que estic d'acort en prohibir-ho, però les formes polítiques agafades arrel d'aquesta proposta, no són per jo, les més adequades.

Algú pot pensar que el que dic és contradictori a la doctrina d’un determinat partit polític al qual sóc militant, però jo no ho veig així. Sempre he dit que la llibertat d’expressió és un dret preuat el qual hem de fer ús – tot i que de cada vegada anem a un camí més controlat i dirigit per les altes esferes- i que, manco en ple segle XXI, no hem de deixar d’utilitzar-lo. El problema és que quan estàs encasellat a determinat grup de persones, ja hi ets de per vida i açò hauria de canviar. No per ser ecologista has de ser d’esquerres; no per ser masclista has de ser de dretes; no per ser gai has de ser comunista i no per ser treballador explotat has de ser socialista o sindicalista. Cap grup té l’exclusivitat de res i seria bona hora de començar a desestereotipar estereotips.

Salut!

Finalment l'antiga escola des Ramal, és la seu del Centre Internacional del Gravat

Alaior s’ha despertat avui, amb un bona noticia: el Centre Internacional de Gravat Xalubínia de Menorca, ja té seu oficial. Ahir la van inaugurar una sèrie de personalitats polítiques, entre elles, el president de la Comunitat, Francesc Antich.

Aprofito per felicitar als responsables del nou Centre, perquè estaran la mar de bé en aquest nou espai. Ara bé, varies preguntes em faig ja que aquesta ubicació no era la que l’Ajuntament ens havia venut al principi. Per què s’ha instal·lat finalment allà?, qui ha decidit que aquell immoble havia de ser la seu d’aquest centre?

Aquestes preguntes venen degudes a que en la campanya electoral, concretament les del 2007, els dos partits majoritaris van prometre – tot i ser d’una manera diferent-, rehabilitar l’antiga escola pública i destinar-la en un espai per a la joventut.

El partit socialista ( PSOE) va dur en campanya electoral, destinar l’espai de l’antiga escola, com he dit, en un espai per a la joventut. No record bé si va especificar si era per oci i temps lliure, si per canviar d’ubicació el Casal de Joves a allà o una altra cosa. Per l’altra part, el PP, a través d’un servidor, va proposar ubicar en aquell immoble, el segon alberg juvenil de Menorca.

Davant la nul·la oferta hotelera existent al nucli urbà, des de Noves Generacions, es va voler donar una empenta al sector turístic per tal de donar un nou aire al poble d’Alaior. Tots sabem que la nostra localitat gaudeix de diferents espais on la joventut pot anar a passar un cap de setmana, sigui de convivències, per passar amb amics o família, però no hi ha cap espai on puguem atraure, sobretot els mesos de temporada baixa, a la gent a venir a la nostra població. Tenim Son Putxet, Binixems o Sa Cova de n’Oleo, però tots ells són espais de l’església, o sia, privats. I clar, l’antiga escola pública, amb la preciositat de l’enfront que té i la perfecte ubicació, hagués estat ideal per donar una injecció als comerços dels voltants, com també al mateix geriàtric, omplint els carrers de gent jove i amb ganes de conèixer el poble d’Alaior.

O sigui, si els socialistes volien aquell espai per destinar-lo en alguna matèria referida a la joventut i el PP anava pel mateix camí, per què finalment hi ha el Centre Internacional del Gravat en aquest immoble?

Si teniu un minut i voleu fer un repàs de l’acord programàtic que el PSOE i EU va signar, arrel del pacte govern local 2007/11, a l’apartat 60, hi trobareu la menció a l’antiga escola i el que van decidir. Els qui no puguin fer-ho, aquí us deixo la referència: “ 60. Convertir, si el taller de participació així ho acorda, l’antiga escola des Ramal en un espai per al jovent” (font: www.alaior.org) .

Ja va passar amb el canvi d’ubicació del camp de futbol de gespa – que havien acordat de posar-lo a Cala en Busquets i que el final es va fer al costat del Poliesportiu ( acord núm. 19) – ; ara veiem que la joventut no tindrà l’espai que l’Ajuntament els havia promès; i em demano, que serà lo següent? Que passarà amb la construcció de l’eterna piscina municipal, per exemple?

No vull acabar sense reiterar les meves felicitacions als responsables del Centre Internacional del Gravat. L’espai és vostre, aprofiteu-lo. Per molts d’èxits.

Salut!

Alaior decideix entre un casal de joves o un hotel d'interior.

Pot ser no us ho creureu, però al llarg d’aquestes darreres setmanes, un dels temes que ha causat xiuxiueig entre la població d’Alaior, a més de la crisis, ha sigut la possible reconversió del Centre de Salut es Banyer –quan aquest canvi d’ubicació- en un possible hotel d’interior o en un casal de joves.

Tot va començar, just quan l’equip de govern, va decidir de forma sobtada, canviar la ubicació del Centre, argumentant que el que hi ha actualment està saturat i queda petit.

Em vaig preocupar i encara ho estic, perquè una decisió presa tant adeveres i sense arribar al consens social que hauria de tenir, no sé si acabarà bé. I a més, en cap moment he sentit comentaris de metges ni de cap treballador del centre argumentant el mateix que l’alcalde, Pau Morlà.

Amb el projecte aprovat i el terreny cedit, no puc fer res més que exterioritzar la meva reacció adversa a aquest fet, perquè a dia d’avui encara estic al•lucinat de com poden canviar un Centre de Salut, així com així, a 200 metres de l’actual, fent que volin més de cinquanta aparcaments de cotxes i, lo més important, sense saber si el cost de l’immoble serà pagat íntegrament per les administracions insulars, autonòmiques i/o estatals. Ja que tots sabem que el nostre Ajuntament no està per tirar coets.

Una de les teories que se’m passa pel cap, i mira que és rebuscada, és que volen aprofitar aquesta obra major, per treure el rastre de l’antic alcalde d’Alaior, Antoni Pons i Timoner. Tots sabem que ell va ser qui va construir aquest centre de salut – de referència a la zona centro de l’illa-, i qui el va inaugurar. Prova d’aquest fet és la gran placa commemorativa que hi ha just a l’entrada de l’edifici i que, més d’un no li deu caure gaire bé.

L’altra teoria, és que com aquest govern du molts d’anys a dalt la poltrona i la única obra major que poden ressaltar és l’escoleta infantil “Es Pouet” (ja que la nova escola de primària va ser finançada pràcticament per l’antic Govern Balear, del PP), alguna “bomba informativa” han de tenir per poder explotar a les pròximes eleccions.

Xerrant d’aquest ja aprovat canvi d’ubicació del Centre de Salut – i de la negativa a ampliar-lo tal i com demanava el PP local-, ara sí que s’han posat les piles per vendre el tema de la participació ciutadana. I en aquest cas, han fet que la gent trii entre tres opcions: un Casal de Joves, un Hotel d’Interior o no feim res (?). Home, sóc dels que donaria l’oportunitat a que el poble faci ús de la seva imaginació, però és lo que hi ha. I si em fan triar entre A o B, em quedo amb el Casal de Joves. Primer, perquè l’actual és insuficient i segon, perquè la ubicació no és de l’agrat de la joventut ( per estar davall de s’institut).

No voldria acabar sense fer una altra reflexió general. Alaior gaudeix d’un bon arsenal d’immobles públics o semi públics ( amb convenis) que fan que sigui una ciutat rica en espais municipal. Tenim, per exemple, Ca’s Corvo, s’Escola d’adults, s’església de Santa Maria ( on hi ha es Punt d’informació turística), s'església de Sant Diego, es punt d’informació jove, s’antic escorxador, es Rentador, sa biblioteca, s’edifici de Santa Rita. Des de fa poc, l’antic col•legi la Salle i pròximament (quan vegem gent fent feina per damunt dels andamis dels voltants des convent), es Convent de Sant Diego.

Tenir molt, si sabem quin model de ciutat volem, pot ser bo, però si no sabem cap a on caminar, pot fer que molts d’aquests immobles estiguin en desús i és, em sembla, el que està passant. I hi ha una dita espanyola que diu “quien mucho abarca, poco aprieta”.

Salut!

Europa es vesteix de blau. Quan ho farà Espanya?

Ahir em vaig aixecar amb una notícia de repercussió internacional. David Cameron, candidat conservador a les eleccions angleses, havia guanyat les eleccions del Regne Unit.

S’havia pronosticat una fita dura i igualitària, on les majories absolutes serien dificils d’aconseguir, i així es va veure. David Cameron, del partit conservador, va guanyar les eleccions amb 306 escons, per davant de Gordon Brown, del partit laborista (258) i Nick Clegg, del partit lliberal (57).

Segons he llegit, hem de remuntar-nos a l’any 1974 per veure una situació similar a l’actual. El fet que el partit guanyador no tingui la majoria absoluta, que s’anomena “Parlament penjat”, obliga a l’entendiment entre partits per tal de donar estabilitat i gobernabilitat al futur govern anglès. I per aquest camí ha caminat el guanyador de les eleccions. Des del primer dia, David Cameron, va extendre la seva ma al partit lliberal per arribar a acords per tal de ser el futur primer ministre anglès.

Són molts els diaris que han escrit pàgines i pàgines respecte aquesta fita i el futur que podria agafar el país. No només per ser un dels països de la Unió Europea amb més força econòmica, social i financera sino perquè el canvi de tendència del vot anglès pot fer tambalejar certs aspectes en el sí de la Unió Europea.

Algunes de les propostes que Cameron ha posat damunt la taula a Clegg i que s’han publicat als mitjans de comunicació, és la rebaixa fiscal a les rentes més baixes, la lluita contra la pobresa o la reducció del tamany de les classes als col.legis públics. Haurem d’esperar per saber amb més exactitut, quina posició agafen plegats respecte temes importants com la inmigració, els poders de l’Europa dels vint-i-set, respecte la moneda única –Euro-, sobre l’Afganistan, la reforma de la llei electoral anglesa i altres.

Arrel d’aquestes eleccions i del possible canvi cap a la dreta a Anglaterra, una altra qüestió ha sorgit i que ha donat molt de que xerrar aquests darrers dies: Grècia, Portugal i Espanya, països governats curiosament per l’esquerra, estan al punt de mira dels mercats, per la seva precària situació econòmica, per l’elevat atur i per seu desastre déficit públic.

Alguns pensaran com Zapatero, que en la roda de premsa d’avui ha manifestat que “no me habia parado a pensar que los tres países en el punto de mira de los mercados por la falta de confianza en sus economías están gobernados por los socialistas”, i altres que pensaran el contrari.

Mentres Zapatero, per jo, somia en los mundos de yupi, el líder de l’oposició, Mariano Rajoy, segueix proposant mesures anticrisis per tal de sortir d'aquesta greu situació com més aviat millor, obtenint sempre, la mateixa resposta, el NO. I tot, perquè segons el govern estatal, s’està duent una política econòmica factible. Aquella dels “brotes verdes” i de “estamos en la Champions League de la economía”.

I per l’altra costat, mentres els sindicats estan endormiscats, sobre el núvol de doblers públics rebuts al llarg dels darrers anys dels governs socialistes i els comunistes d’EU-ICV estan a la parra amb les seves tesis stalinistes, avui, el líder de CIU, Josep Antoni Duran i Lleida ha romput amb la tònica habitual de donar suport al PSOE, i s’ha sumat al carro de demanar fets i no sols paraules al governant espanyol, expressat que "La retòrica i l'optimisme de Zapatero ja no serveixen per tranquil·litzar els mercats ni la societat". Duran, a anat més enllà i s’ha posicionat per treure’l del govern i crear un govern de concentració, argumentant que "Zapatero no és capaç de liderar Espanya en aquests moments difícils. Ha demostrat ser un fracàs a l'hora de dirigir Europa" ( diari Avui, 7/5/2010).

Possiblement, les imminents eleccions catalanes, on CIU s’hi juga molt, hauran sigut el motiu d’aquesta sortida de to del dirigent nacionalista. Tot i açò, estic content de veure com no només és el Partit Popular qui demana un revés a la política estatal. Seguirem a l’auait.

Renovació dels caps de llista del Partit Popular arreu de s'illa

Fa uns mesos, al diari Última Hora Menorca va sortir publicat que el Partit Popular anunciava que cap dels candidats que varen concórrer a les eleccions de 2007 repetiran a les properes eleccions municipals de 2011.

La meva primera reacció va ser de sorpresa, però a continuació va ser la de “chapeau! Sr Tadeo”.

Si, ho dic fort i clar, perquè sempre he estat un amant de la regeneració política. No sols als partits polítics sinó també a les institucions i les persones que les conformen.

Aquest fet em va fer recordar el sr. Aznar (aquell que va aixecar passions, per bé i per malament), i el que havia promès: estar al capdavant del govern espanyol sols 8 anys. El temps just i necessari per posar a la pràctica tot el que ell i el seu equip volia fer. A partir de llavors, ‘otro gallo cantará’ amb un altre equip.

Fa uns mesos, curiosament, a les tertúlies de la Cadena Ser on participava, varem estar xerrant dels 30 anys de la nostra democràcia. Allà es van obrir diferents vessants, on un servidor va destacar la manca de regeneració, per una part, i professionalització de la política, sobretot als darrers anys, per l’altra. Primer, perquè a dia d’avui encara hi ha dinosaures a moltes institucions i segon, perquè, a Menorca per exemple, hi ha més gent posada a dit, que els elegits pel mateix poble (vegem el PSM que amb 3 mil vots, té 1 conseller electe, 1 no electe i 15 directors insulars).

La qüestió de tot és renovar-se o morir. I per aquest camí ha galopat el president insular del PP, Santiago Tadeo: ni Juan Manuel Lafuente, ni Brondo (qui és aquest?), ni Vicent Coll, ni Maruja Baïllo, ni Cabrera, ni Aure González, ni Andreu Moll ni la sra Sugrañes a Alaior.

I si a tot açò, li sumes que dins del PP es forat de l’embut és estret i hi ha molta gent que empeny, ‘ se puede armá un follón’. Deixarem fer feina a l’equip des president Tadeo i més endavant veurem es resultats. Tot i així, com a militant i a títol personal, aquest fet valent ha de tenir una resposta contundent: endavant!.

Per jo, el Partit Popular de Menorca s’ha de centrar i encaminar a aquest nou repte amb molt d’optimisme. És evident que sa feina feta fins ara va per aquest camí, però no només Tadeo és qui ha de caminar i estirar, sinó tots els militants, els simpatitzants i aquests que ara són el present i prest seran el passat. Tots han d’unir esforços, sigui del lloc que sigui, perquè l’oportunitat actual és d’importància extrema, si és que volen arribar al govern.

Es té el temps just per demostrar qui és el Partit Popular de Menorca, que es vol fer i cap a on vol anar. Ses polítiques d’esquerres s’han quedat en entredit, ja que ses mesures de molta propaganda i poc contingut els passen ara factura. Estem en un moment clau.

El poble vol gent honrada, propera i amb simpaties. Gent que representi els nous temps i que proposi idees actualitzades, sense estridències ni voler confrontacions. Si els òrgans del partit elegeixen bé els futurs caps de llista amb aquestes premisses, ben segur que Santiago Tadeo serà el pròxim president del Consell de Menorca. Si no, altres partits faran calaix a costa de no voler avançar.


Salut,

Adaptació " a la menorquina" de la Directiva Bolkestein

Ja fa unes setmanes va sortir als diaris locals que l’administració insular havia aprovat una nova moratòria que prohibia a les petites empreses instal.lar-se als polígons Industrials. Una iniciativa promolguda per la consellera més polèmica del govern de Menorca, la sra Antónia Allés ( PSM ) i que va a contra corrent del que promou l’Europa dels 27.

M'estic referint a la directiva Bolkestein, que tracta sobre els serveis del mercat intern; l’eliminació d’obstacles a la llibertat d’establir-se les empreses, l´eliminació d’obstacles a la lliure circulació de serveis i donar major confianca entre els estats membres.

La veritat és que d’aquesta senyora es pot esperar qualsevol sortida de to, peró no m’esperava que arribessin a tant enfora. Un altre fet impactant és que Marc Pons i l’equip de consellers del PSOE els hi va donar el seu vot afirmatiu, enfonsant així les poques possibilitats que tenien les petites i mitjanes empreses de sobreviure davant l’inminent tancament dels centres urbans –i el que aquest fet suposa-, a més d’anar a contra corrent dels seus companys de partit al Parlament i la Comissió Europea (recordar que es va aprovar amb la presidència de Romano Prodi al 2006).

Sóc un ferm defensor de les petites i mitjanes empreses, aquelles que amb empenta i sacrifici han anat adaptant-se a les realitats i a les decisions preses per l’administració de torn. Sempre i fins ara, amb un consens general i amb perspectives de futur. La diferència actual és que s’està practicant una política insular del segle XIX davant les politiquees neolliberals de l’Europa del segle XXI on el PSOE hi té un paper important i que hauria de practicar.

És curiós també, llegir les manifestacions de l’equip de govern de Maó ( PSOE-EU-PSM) , on diuen que tot allò fet fins el moment –en favor de l’ampliació de POIMA- seguirà endavant. No s’han assabentat que els seus majors s’han baixat els pantalons per seguir les ordres de la totpoderosa Tuni Allés?

Dels deu anys que l’esquerra du al poder a Menorca, m’ha quedat clar que el turisme no ha sigut la seva prioritat, l’agricultura i pesca tampoc, el transport aeri i marítim menys. Els joves ens volen sols per votar-los i els majors, per prometre que els hi pujaran les ansiades pensions. I ara, la gota que ha fet vessar el got, és que la majoria de subvencions donades el 2006 –segons fonts oficials- han sigut a agrupacions afins als governants -el 75% del total- i a dit.

Visca el progressisme del “jo dic, voltros feis” que ha anat practicant el PSM durant els anys que du al govern insular, mentres, el poble es va pansint.

Carretera d'Alaior a Cala en Porter

Ja fa més de dos anys que vaig i venc d'Alaior a Cala en Porter. Sa feina m'obliga fer-ho i per tant haig d'atravessar moltes vegades al dia sa carretera que uneix es dos nuclis urbans.
Una de ses frases que més record quan pas per aquest camí, és la que el meu pare m'ha anat repetint fins la sacietat: "ves alerta, que aquesta carretera és molt perillosa i que en qualsevol moment te'n pots trobar un al davant teu".

Gràcies a Déu, o a qui sigui, mai m'ha passat el que mon pare m'ha anat advertint, però si sé que n'hi ha molts que no poden dir el mateix. Algun accident m'he trobat, sense ferits greus, algun parafang pen terra, però poca cosa més. Ah si, molts enderrosalls arreu de sa carretera, sobretot durant l'estiu i bastants camions un poc amples, que sobrepassen els límits establerts pel codi de circulació.

Fa anys que sent que s'ampliarà aquesta carretera, però a dia d'avui, ningú ha obert boca per anunciar cap inverssió. El que s'ha fet fins el moment, han estat s'arranjo de dos petits trams, i ja fa molts d'anys, però res més. Pens que si es fes aquesta desitjada inverssió, possiblement la mateixa gent de Cala en Porter vindria més a Alaior i deixaria d'anar a Maó, com fins es moment. Ben segur que els comerciants alaiorencs notarien augments (i més en moments de crisis com l'actual) , lo mateix passaria amb la gent d'aquest nucli urbà que rebrien més visites per part dels del poble. I fins i tot, podrien conectar-se amb un bus de línia regular, inexistent fins el moment.

Possiblement esteim més enfora que aprop de veure aquest somni fet realitat, ja que ara es culpa tot a sa crisi econòmica per tal de no fer res. Res més que omplir-se ses butxaques tots aquells qui manen i els demés a pagar impostos, que no són pocs.

I mentrestant, seguirem anant i venint, dia rere dia per aquest circuit de trial, esperant que els qui mus manen, se'ls encengui sa llumeta i comencin a treballar pels interessos dels alaiorencs i de sa gent de Cala en Porter.

I sinó, els refrescarem sa memòria quan els haguem de triar a sa pròxima cita electoral. Després si que escoltaran i prometeran lo que no han fet fins ara.