La joventut, el col·lectiu més oblidat

Ús heu demanat, alguna vegada, per a què serveix el col•lectiu jove?; realment ens tenen en compte? Val per res la nostra opinió? I per l’altra banda, que volem? Cap a on volem anar?, som conscients que molts de joves junts poden produir molts mals de cap?

És ben cert que les manifestacions del col•lectiu Democràcia Real Ja, el 15M, amb les seves principals propostes, han propiciat aquestes reflexions existencials, però igualment, ja hi duia un temps demanant-me si els joves contem punt.

Moltes vegades hem pogut sentir que joventut és igual a rebel•lia, a consumisme incontrolat, a apatia general, a diversió, a alcohol i a drogues. Pot ser que una gran part pugui encasellar-se dins d’algun d’aquests grups, però penso que n’hi ha una altra -i força important- que li preocupa el que està passant i el que pot passar d’ara en endavant al seu entorn.

Un grup de gent formada i amb estudis que veu com, sovint, les institucions o els polítics prefereixen centrar es seus esforços en matèries de més calat electoral que no posar fil a l’agulla en les matèries on realment s’hi fa falta molta dedicació i molta conscienciació.

És cert que per a la majoria d’administracions, les polítiques de joventut són matèries que passen a ser secundàries, per no dir residuals. Molts projectes són guardats en calaixos esperant finançament perquè s’ha preferit gastar-se els diners en altres matèries més vistoses –electoralment- i alhora menys prioritàries per a la societat.

Les polítiques de joventut en la seva totalitat són necessàries pel correcte desenvolupament dels nostres joves. Més ara, en els temps que vivim, on l’excés d’informació ha fet que el nostre jovent no hagi assimilat molts conceptes com toca. Si bé és cert que som la generació que hem tingut més accés a la informació, també ho és quan dic que alguns conceptes importants no han estat ben assimilats per molts i per tant, necessiten ser canalitzats gràcies a unes correctes polítiques actives. I no entraré en el capítol dels valors i responsabilitats, que també formarien part d’aquestes feines a desenvolupar.

L’illa de Menorca té les competències de joventut des del 2007. Des de llavors ençà, s’han anat fent passes -per jo poc decidides- per tal de que aquestes polítiques anessin prenent forma.

Ara, amb nous governs municipals, s’obre una nova etapa. Una oportunitat per resoldre certes mancances que que alguns dels nostres pobles tenen, i que sols necessita la implicació dels regidors corresponents i de les associacions juvenils existents. És el moment de posar fil a l’agulla. L’hora de la coordinació entre administracions i tècnics; l’hora de la planificació, tenint en compte les aportacions de les entitats juvenils i gent experta en la matèria.

És l’hora de que Maó pugui tenir un autèntic casal de joves en condicions. Ara és el moment de canalitzar la veu dels joves a través dels consells municipals de joventut i, també, és el moment de que els nostres dinamitzadors i informadors juvenils facin la seva feina, i no d’altres externes als punts d’informació juvenil.

Aprofito aquest escrit per fer una crida a la sensibilització dels nous batles i batlesses i els seus regidors i regidores de joventut. Per tots és sabut que econòmicament estem aigua coll i que moltes àrees hauran de fer ús de la imaginació per fer coses amb molt poc pressupost. Realment hi ha molta feina a fer i poc cash, però açò no ha de ser un motiu fàcil per obviar les responsabilitats.

A nivell insular, la elecció de la nova directora insular d’atenció a la dona, immigració, infància i joventut, la doctora en psicologia infantil Maria Luisa de Cáceres, dóna llum a que les polítiques d’integració, les de gènere com las de joventut es facin des d’un punt de vista més tècnic i coneixedors en la matèria.

És cert i per molts coneixedor, que era i segueixo sent partidari de que Joventut seguís sent una àrea independent, perquè com he dit, al tenir unes competències transferides, hagués estat més còmode i amb menys entrebancs posar-se en la matèria. Però també és cert que hem de deixar treballar als nous representants del poble i jutjar-los segons vagi passant el temps.

Anim des d’aquí a la nova directora insular de Joventut i demés, a escoltar als col•lectius de joves. Ells, més que ningú saben de la problemàtica del sector. El Consell de la Joventut de Menorca és l’agrupació d’agrupacions on s’hi debaten mil i una propostes específiques per a que la nostra joventut no passi desapercebuda. Sense cap dubte, són necessaris.

Fem un pas endavant i ferm. Les polítiques de joventut a Menorca estan en punt mort i necessiten d’una bona direcció i d’un bon plantejament. Animo a l’administració com a les associacions juvenils a treballar conjuntament per encaminar-les.

Salut!.

Després de tota tempesta…

Quin alè que hem fet molts! Després de dies i dies de promeses, fotos i papers davall ses portes, sa rutina tornarà a ser present a ses nostres vides.

Ses eleccions han arribat a sa seva fi i com a tal, ara és es moment de sa reflexió. Uns, perquè han guanyat i governaran, altres perquè han perdut i altres, perquè han guanyat també però no arribaran a governar. Un dilema que és degut a una llei electoral (llei d’Hont) que fa que els més votats, si no tenen majories absolutes, no s’aseguren poder governar a ses institucions on s’hagin presentat.

Com deia, han sigut moltes i diverses ses propostes que es polítics ens han anat posant damunt sa taula al llarg d’aquestes darreres setmanes. Que si més ajuts socials, que si un desdoblament progressiu de sa carretera general (M1), que si sa conservació del territori, que si sa modernització del Pla Territorial Insular (PTI), que si sa conservació de sa nostra llengua... com he dit, un llarg etcètera que no vull endinzar-me perquè crec que sa gent ja ha decidit el que vol d’ara en endavant. Però si que no voldria deixar passar s’ocasió per fer una reflexió referent a dues qüestions on, per fí, ses forces polítiques han arribat a trobar un punt d’unió. Em referesc als problemes des transport aeri i tot lo referit al turisme i l’ocupació.

Dos sectors que van per camins diferents pero que alhora estan condemnats a entendre’s. I per què? Ben senzill, perquè segons els preus dels avions, un turista pot triar o declinar venir a Menorca. I no només ens hem de tancar al fet turistic. Com a que d’euros estem pagant per desplaçar-nos a Mallorca, a Barcelona o a Madrid? Si ho compres amb antelació, pot ser tens sort i pots partir a Barcelona per pocs doblessos, però si és per metges o per per qualsevol altra motiu que impliqui el comprar-t’ho al mateix moment, et pot sortir cara sa broma. I després, avam si pots trobar un vol d’anada i tornada al mateix dia, que aquesta és una altra.

O sia, cada Comunitat Autònoma té un bon pessic dels pressupostos de l’Estat en infraestructures, tals com autopistes, autovies, trens com Ave i Balears, com que és una Comunitat rica, donen per suposat que serem prou autosuficients i que no tenim problemes.

En part, el problema és degut a que els propis menorquins o balears som massa conformistes per naturalesa, però crec que aquestes noves generacions de joves que van pujant, haurien de començar a ser més reivindicatives. Al menys, així, els nostres politics estarien més atents a ses necessitats reals dels propis illencs.

No rall de voler més del que mus toca sino obtenir el que realment ens pertoca. Com què? Balears és una de ses Comunitats que més aporta a ses arques estatals i és sa que menys rep a canvi, segons ses darreres balances fiscals. O sia, hem de ser solidaris i quan tenim un problema, com és el cas del transport aeri, ningú ens ajuda.

Molt probablement, aquest debat tornarà a obrir-se quan s’apropin ses pròximes eleccions nacionals, però la solució del transport aeri i la millora del sector turístic no pot esperar més. Menorca no té autopistes, ni autovies, ni trens ni Aves, per tant l’assignatura pendent a centrar-se no és gaire difícil. Necessitam unes millors conexions aerees, uns millors preus i més frequencies, o sia, un millor tracte cap a aquest espanyol que paga i no rep el que toca.

Solen dir que després de sa tempesta –en aquest cas tempesta electoral- ve sa calma, però esper que els nous politics no es relaxin ara que ja tenen els seus sous assegurats i continuin fent feina de veritat per Menorca, ja que sa nostra millora en qualitat de vida passa, en gran part, per solucionar el que he exposat.

Salut!