Ús heu demanat, alguna vegada,
per a què serveix el col•lectiu jove?; realment ens tenen en compte? Val per res la nostra opinió? I per l’altra banda, que volem? Cap a on volem anar?, som conscients que molts de joves junts poden produir molts mals de cap?
És ben cert que les manifestacions del col•lectiu Democràcia Real Ja, el 15M, amb les seves principals propostes, han propiciat aquestes reflexions existencials, però igualment, ja hi duia un temps demanant-me si els joves contem punt.
Moltes vegades hem pogut sentir que joventut és igual a rebel•lia, a consumisme incontrolat, a apatia general, a diversió, a alcohol i a drogues. Pot ser que una gran part pugui encasellar-se dins d’algun d’aquests grups, però penso que n’hi ha una altra -i força important- que li preocupa el que està passant i el que pot passar d’ara en endavant al seu entorn.
Un grup de gent formada i amb estudis que veu com, sovint, les institucions o els polítics prefereixen centrar es seus esforços en matèries de més calat electoral que no posar fil a l’agulla en les matèries on realment s’hi fa falta molta dedicació i molta conscienciació.
És cert que per a la majoria d’administracions, les polítiques de joventut són matèries que passen a ser secundàries, per no dir residuals. Molts projectes són guardats en calaixos esperant finançament perquè s’ha preferit gastar-se els diners en altres matèries més vistoses –electoralment- i alhora menys prioritàries per a la societat.
Les
polítiques de joventut en la seva totalitat són necessàries pel correcte desenvolupament dels nostres joves. Més ara, en els temps que vivim, on l’excés d’informació ha fet que el nostre jovent no hagi assimilat molts conceptes com toca. Si bé és cert que som la generació que hem tingut més accés a la informació, també ho és quan dic que alguns conceptes importants no han estat ben assimilats per molts i per tant, necessiten ser canalitzats gràcies a unes correctes polítiques actives. I no entraré en el capítol dels valors i responsabilitats, que també formarien part d’aquestes feines a desenvolupar.
L’illa de Menorca té les competències de joventut des del 2007. Des de llavors ençà, s’han anat fent passes -per jo poc decidides- per tal de que aquestes polítiques anessin prenent forma.
Ara, amb nous governs municipals, s’obre una nova etapa. Una oportunitat per resoldre certes
mancances que que alguns dels nostres pobles tenen, i que sols necessita la implicació dels regidors corresponents i de les associacions juvenils existents. És el moment de posar fil a l’agulla. L’hora de la
coordinació entre administracions i tècnics; l’hora de la
planificació, tenint en compte les aportacions de les entitats juvenils i gent experta en la matèria.
És l’hora de que Maó pugui tenir un autèntic
casal de joves en condicions. Ara és el moment de canalitzar la veu dels joves a través dels
consells municipals de joventut i, també, és el moment de que els nostres dinamitzadors i informadors juvenils facin la seva feina, i no d’altres externes als
punts d’informació juvenil.
Aprofito aquest escrit per fer una crida a la sensibilització dels nous batles i batlesses i els seus regidors i regidores de joventut. Per tots és sabut que econòmicament estem aigua coll i que moltes àrees hauran de fer ús de la imaginació per fer coses amb molt poc pressupost. Realment hi ha molta feina a fer i poc cash, però açò no ha de ser un motiu fàcil per obviar les responsabilitats.
A nivell insular, la elecció de la nova directora insular d’atenció a la dona, immigració, infància i joventut, la doctora en psicologia infantil Maria Luisa de Cáceres, dóna llum a que les polítiques d’integració, les de gènere com las de joventut es facin des d’un punt de vista més tècnic i coneixedors en la matèria.
És cert i per molts coneixedor, que era i segueixo sent partidari de que Joventut seguís sent una àrea independent, perquè com he dit, al tenir unes competències transferides, hagués estat més còmode i amb menys entrebancs posar-se en la matèria. Però també és cert que hem de deixar treballar als nous representants del poble i jutjar-los segons vagi passant el temps.
Anim des d’aquí a la nova directora insular de Joventut i demés, a escoltar als col•lectius de joves. Ells, més que ningú saben de la problemàtica del sector. El Consell de la Joventut de Menorca és l’agrupació d’agrupacions on s’hi debaten mil i una propostes específiques per a que la nostra joventut no passi desapercebuda. Sense cap dubte, són necessaris.
Fem un pas endavant i ferm. Les polítiques de joventut a Menorca estan en punt mort i necessiten d’una bona direcció i d’un bon plantejament. Animo a l’administració com a les associacions juvenils a treballar conjuntament per encaminar-les.
Salut!.
