Per fi és març. Temps de canvis, canvi de temps i com no, temps de fires. En aquest cas, sa Fira del Camp de Menorca a Alaior és a prop d’obrir ses seves portes.Una fira que aglutina el sector agrari i ramader menorquí, motor d’antany, i que aprofita la ocasió per mostrar tot allò que l’engloba: empreses del sector de pinsos, de tractors, etc i com no, el Concurs Morfològic de Bestià Boví Frisó de Menorca. Tot un esdeveniment que ha anat augmentant, tant en participants com en visitants, i que s’ha convertit en un referent a tota Balears.
Però no tot és festa ni glòria. No hem de perdre de la nostra memòria que aquest sector està passant pels seus pitjors moments en molts d’anys d’història. Primer, perquè han passat de ser el sector de riquesa per excel•lència a passar desapercebuts, sent el 2% del PIB de l’illa aproximadament; segon, perquè ha passat de ser un sector autosuficient a dependre gairebé dels ajuts que els atorguen les Administracions Europees i Autonòmiques; i tercer, perquè els preus de les matèries primes pugen, les ventes baixen i tot junt, els ofega.
Vist així, que és tal i com ho veuen els entesos, és totalment normal que el sector estigui perdent la il•lusió en el seu dia a dia i decantin la possibilitat d’innovar i millorar el que tenen, per deixar-ho córrer i pensar en un futur diferent i en un altre sector.
Algun entenedor m’ha arribat a dir que el que està passant és degut a la poca voluntat política en afavorir i donar més llibertat a aquest sector –en deteniment del turístic- , a més del poc coneixement dels que toquen els fils a les Administracions competents.
No sabem si és l’opinió majoritària o no, però el que si veiem és el profund estancament que pateix el camp amb gran risc de mort, i açò, ens hauria de fer reflexionar. No sé si seguir sent uns mantinguts sigui la solució, ja que els ajuts europeus arriben a la seva fi, o per la contra, hauríem de pensar en clau turística, aprofitant el que tenim per donar cabuda a nous reptes. Em referesc a la possibilitat de fomentar els agroturismes i/o el turisme rural. Possiblement els senyors dels llocs ho veurien amb bons ulls i estic segur que els l’amos també, perquè com sabem, l’agroturisme permet seguir amb l’activitat del camp, com fins ara, però amb hostalatges a les cases dels llocs.
Ara bé, sense voluntat política, no hi ha idea que es pugui realitzar. Ells són els que fan i desfan les lleis, el que posen pegues o els que ho poden permetre. I ara que estem en temps d’eleccions, podria ser un bon moment per saber el que pensen els qui es presenten a president o presidenta del Consell, ja que en breu haurem de decidir a qui volem.
Sóc de l’opinió que innovar no és destruir ni és menjar-nos terreny. I també pens que si no ens adaptam als nous temps, hi ha la possibilitat de quedar-nos sense oxigen pel camí, tal i com els ha passat a diferents explotacions agràries en els darrers temps.
Reflexionem-hi.
reflexiona tu, no me gusta!
ResponderEliminarJo pens que els politics san de poasr decort i an de aurien Subvencionar al sector agricula.
ResponderEliminarJo me sembla que ni s' aturan a pensar, en cap dels dos sectors, més importants del illa ni el turistic ni el agricola,pero si ens aturam a pensar en el sector agrari el problema, desde el meu punt de vista, no es que no s' interesin.
ResponderEliminarSino que el personal encarregat per administrar subencions i elaborar plans per ajudar a treure endavant aquest sector no esta prou cualificat, ja que no coneix de primera ma, i de veu dels propis pagesos el que necesiten realment, i es guanyen el silenci dels treballadors de la terra donant subencions que tampoc ajuden a esclarir els problemes autentics.
Hola a tots, sincerament crec que el camp no només té el valor d'aquest 2% sobre el PIB. El camp és molt més. Sense ell no podríem viure, sense ell, els nostres fills no podrien saber que és el formatge de Menorca, ni beure una llet fresca Coinga, per exemple. Ara bé, com bé has dit, Pau, es tracte d'un sector totalment deprimit econòmicament xerrant. Ses finques ja fa molt temps que no són rendibles, i ses subvencions fan més mal que bé. És com posar un pegat a sa ferida i oblidar-se'n. Tard o prest, tornarà a sagnar.
ResponderEliminarSa solució? Ningú la sap, però si som una mica llestos, el més lògic seria obrir el camp una mica més al turisme, cosa que ajudaria a poder mantenir la producció de productes típics que dóna un valor més gran que el que genera econòmicament. Esper que un dia arribi una bona llei d'unificació per hotels i establiments turístics rurals que, d'una banda doni més autonomia a l'empresari rural i, per l'altre, unifiqui criteris de qualitat (totes maneres el PTI ja és una passa que ha regulat el sector, però massa restrictiva en segons quins casos).
A part, quan xerram del camp, també hem de tenir en compte el valor intangible, allò que no veim, d'aquest sector. Repetesc, el camp no només és un 2%. En un futur, si obrim una mica el que es pot fer dins els llocs en termes turístics, diversificariem els ingressos d'aquest sector fent que el dia que les subvencions de UE s'acabessin, el "drama" seria menor. D'aquesta manera, amb aquests hipotètics nous ingressos pel camp tots hi sortirem beneficiats. Els pagesos no només produeixen llet o ens proporcionen carn de primerissima qualitat per menjar, també fan net els sotaboscs, fan que les tanques semblin prats sortits de la seria de dibuixos animats "Heidi" i també donen un punt molt atractiu pel turista, fer-lo sentir enfora de la ciutat. Allò que els turistes venen a buscar aquí. Per tant, si deixem morir el camp, tots i totes en sortirem perdent.
Pd: m'ha agradat es teu escrit.