Després de tota tempesta…

Quin alè que hem fet molts! Després de dies i dies de promeses, fotos i papers davall ses portes, sa rutina tornarà a ser present a ses nostres vides.

Ses eleccions han arribat a sa seva fi i com a tal, ara és es moment de sa reflexió. Uns, perquè han guanyat i governaran, altres perquè han perdut i altres, perquè han guanyat també però no arribaran a governar. Un dilema que és degut a una llei electoral (llei d’Hont) que fa que els més votats, si no tenen majories absolutes, no s’aseguren poder governar a ses institucions on s’hagin presentat.

Com deia, han sigut moltes i diverses ses propostes que es polítics ens han anat posant damunt sa taula al llarg d’aquestes darreres setmanes. Que si més ajuts socials, que si un desdoblament progressiu de sa carretera general (M1), que si sa conservació del territori, que si sa modernització del Pla Territorial Insular (PTI), que si sa conservació de sa nostra llengua... com he dit, un llarg etcètera que no vull endinzar-me perquè crec que sa gent ja ha decidit el que vol d’ara en endavant. Però si que no voldria deixar passar s’ocasió per fer una reflexió referent a dues qüestions on, per fí, ses forces polítiques han arribat a trobar un punt d’unió. Em referesc als problemes des transport aeri i tot lo referit al turisme i l’ocupació.

Dos sectors que van per camins diferents pero que alhora estan condemnats a entendre’s. I per què? Ben senzill, perquè segons els preus dels avions, un turista pot triar o declinar venir a Menorca. I no només ens hem de tancar al fet turistic. Com a que d’euros estem pagant per desplaçar-nos a Mallorca, a Barcelona o a Madrid? Si ho compres amb antelació, pot ser tens sort i pots partir a Barcelona per pocs doblessos, però si és per metges o per per qualsevol altra motiu que impliqui el comprar-t’ho al mateix moment, et pot sortir cara sa broma. I després, avam si pots trobar un vol d’anada i tornada al mateix dia, que aquesta és una altra.

O sia, cada Comunitat Autònoma té un bon pessic dels pressupostos de l’Estat en infraestructures, tals com autopistes, autovies, trens com Ave i Balears, com que és una Comunitat rica, donen per suposat que serem prou autosuficients i que no tenim problemes.

En part, el problema és degut a que els propis menorquins o balears som massa conformistes per naturalesa, però crec que aquestes noves generacions de joves que van pujant, haurien de començar a ser més reivindicatives. Al menys, així, els nostres politics estarien més atents a ses necessitats reals dels propis illencs.

No rall de voler més del que mus toca sino obtenir el que realment ens pertoca. Com què? Balears és una de ses Comunitats que més aporta a ses arques estatals i és sa que menys rep a canvi, segons ses darreres balances fiscals. O sia, hem de ser solidaris i quan tenim un problema, com és el cas del transport aeri, ningú ens ajuda.

Molt probablement, aquest debat tornarà a obrir-se quan s’apropin ses pròximes eleccions nacionals, però la solució del transport aeri i la millora del sector turístic no pot esperar més. Menorca no té autopistes, ni autovies, ni trens ni Aves, per tant l’assignatura pendent a centrar-se no és gaire difícil. Necessitam unes millors conexions aerees, uns millors preus i més frequencies, o sia, un millor tracte cap a aquest espanyol que paga i no rep el que toca.

Solen dir que després de sa tempesta –en aquest cas tempesta electoral- ve sa calma, però esper que els nous politics no es relaxin ara que ja tenen els seus sous assegurats i continuin fent feina de veritat per Menorca, ja que sa nostra millora en qualitat de vida passa, en gran part, per solucionar el que he exposat.

Salut!