Francesc Antich és president de Balears gràcies a possibles vots fraudulents.

Avui m’he aixecat amb una noticia que fa certa fredat. La campanya electoral del 2007, el partit polític Unió Mallorquina va aconseguir tres diputats autonòmics gràcies a molts de vots comprats a col•lectius sud-americans, a canvi de llocs de responsabilitat i/o de diners públics (font. www.elmundo.es).

Era lo darrer que podia sentir. Açò són Legislatures brutes! I no hi ha cap partit polític que es salvi d’aquesta lacra.

Estic realment bocabadat, ja que quan vaig començar en política, amb 16 anys, una de les frases que més em van repetir va ser que els polítics estan per servir al poble i de forma temporal, però de lo que em van ensenyar a lo que s’està veient, hi ha una diferència important.

Es trist, realment trist, veure com un partit polític tan ben assentat a Mallorca, com és Unió Mallorquina, es vegi sotmès en una profunda crisi interna i institucional, gràcies a la sra. Munar i companyia. Uns personatges que han fet el que han volgut i com han volgut, però, com diu mon pare, tot arriba en aquesta vida.

Pels qui pensaven que no ho diria, és cert que el Partit Popular va governar amb ells en anys anteriors, però mai havia sortit un fet similar a lo publicat avui a aquest diari nacional. Jo, si fos Francesc Antich, em sentiria molt incòmode i no sé si podria seguir sent president de ses Illes Balears, amb vots comprats.

Certament, duim massa mesos xerrant de cassos de corrupció. Uns i altres han anat acampant a “sus anchas” i han fet el que han volgut en favor personal.

Crec que abans de començar sa pròxima campanya electoral, els partits haurien de fer una neteja general de persones amb causes pendents amb sa justícia. És cert que hi han hagut certs imputats que després han sigut innocents, però no crec que cap pare o mare, en saber que el mestre dels seus fills l’han acusat de ser pederasta -sense saber si ho és-, els hi faci gaire gràcia dur-los novament a classe.

Si fos per jo, segur que feria cau i net.

S'han de prohibir les corregudes de toros?

Avui vaig a tocar un tema un tant sensible, però no deixa de ser important. I dic açò perquè a Menorca, ens cau un poc enfora ja que fa temps que no tenim cap recinte d’aquest estil.

Estic xerrant de sa prohibició de ses corregudes de toros que avui el Parlament de Catalunya ha votat a favor de la seva extinció, a partir del 2012 a aquesta Comunitat Autònoma.

Veient comentaris de molts cibernautes, a través dels mateixos diaris digitals, com pel mateix facebook, he arribat a posar-me ses mans al cap, perquè s’ha emprat una iniciativa popular per començar un tira i afluixa entre uns i els altres, arribant a la demagògia que no m’agrada.

Ja fa temps que la Comunitat Catalana va darrera d’aquesta proposta. A l’any 2006, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar denominar-se ‘ciutat antitaurina’, convertint-se així en la primera ciutat espanyola en ser-ho. A l’any 2006, també es va intentar posar en marxa el que avui s’ha aprovat, però es va deixar estar per eleccions anticipades.

Ha sigut avui, dia 28 de juliol del 2010, quan el Parlament de Catalunya ha posat fil a l’agulla al reclam de 180.163 signatures que volien que Catalunya fos lliure en aquesta denominada ‘fiesta nacional’. CIU, ERC, EU-ICV i tres diputats del PSC-PSOE, han sigut els qui, amb els seus vots, han aprovat aquesta ILP.

Diuen que, per gustos colors, i segurament els propers dies tindrem toros fins la sacietat, sobretot quan a aquella Comunitat s’hi celebraran, en pocs mesos, eleccions i cada vot perdut serà una derrota més accentuada. Però bé, qui no ho vulgui veure ni sentir, que apagui la televisió o que deixi de llegir els diaris, i tema resolt.

Com he dit al principi, es tema des maltractament d’animals és un fet que no puc tolerar. Sobretot quan hi ha sofriment i diversió alhora. Siguin toros, sigui tirar una cabra de d’alt un campanar, com lluites de galls. A Canàries, per exemple, al 1991 es va aprovar una proposta d’un diputat del PP, de prohibir tota mena de tortura animal a aquella Comunitat. I així es va fer, es va prohibir les guerres de galls i també, les corregudes de toros. La diferència entre abans i ara, és que Canàries no ven tant als mitjans com Catalunya, a més de que allà es va fer i punto, cosa que a Catalunya, dubto que es quedin amb la boqueta callada.

I és a partir d’ara, quan s’hi mesclen els ous amb caragols. Uns, que defensaven la prohibició dels toros pel seu maltractament i els altres, per fer d’aquesta prohibició una passa més per treure tot lo relacionat amb Espanya i caminar cap a la independència de Catalunya, s’han trobat al mateix punt final. Clar, els dos bàndols han arribat a la mateixa conclusió, però ambdós han emprat teories i tàctiques diferents per arribar-hi. I aquí és quan un servidor discrepa. Tot i que a Menorca no existeix cap plaça de toros, i per tant em cau un poc enfora, vull manifestar que estic d'acort en prohibir-ho, però les formes polítiques agafades arrel d'aquesta proposta, no són per jo, les més adequades.

Algú pot pensar que el que dic és contradictori a la doctrina d’un determinat partit polític al qual sóc militant, però jo no ho veig així. Sempre he dit que la llibertat d’expressió és un dret preuat el qual hem de fer ús – tot i que de cada vegada anem a un camí més controlat i dirigit per les altes esferes- i que, manco en ple segle XXI, no hem de deixar d’utilitzar-lo. El problema és que quan estàs encasellat a determinat grup de persones, ja hi ets de per vida i açò hauria de canviar. No per ser ecologista has de ser d’esquerres; no per ser masclista has de ser de dretes; no per ser gai has de ser comunista i no per ser treballador explotat has de ser socialista o sindicalista. Cap grup té l’exclusivitat de res i seria bona hora de començar a desestereotipar estereotips.

Salut!