Francesc Antich és president de Balears gràcies a possibles vots fraudulents.

Avui m’he aixecat amb una noticia que fa certa fredat. La campanya electoral del 2007, el partit polític Unió Mallorquina va aconseguir tres diputats autonòmics gràcies a molts de vots comprats a col•lectius sud-americans, a canvi de llocs de responsabilitat i/o de diners públics (font. www.elmundo.es).

Era lo darrer que podia sentir. Açò són Legislatures brutes! I no hi ha cap partit polític que es salvi d’aquesta lacra.

Estic realment bocabadat, ja que quan vaig començar en política, amb 16 anys, una de les frases que més em van repetir va ser que els polítics estan per servir al poble i de forma temporal, però de lo que em van ensenyar a lo que s’està veient, hi ha una diferència important.

Es trist, realment trist, veure com un partit polític tan ben assentat a Mallorca, com és Unió Mallorquina, es vegi sotmès en una profunda crisi interna i institucional, gràcies a la sra. Munar i companyia. Uns personatges que han fet el que han volgut i com han volgut, però, com diu mon pare, tot arriba en aquesta vida.

Pels qui pensaven que no ho diria, és cert que el Partit Popular va governar amb ells en anys anteriors, però mai havia sortit un fet similar a lo publicat avui a aquest diari nacional. Jo, si fos Francesc Antich, em sentiria molt incòmode i no sé si podria seguir sent president de ses Illes Balears, amb vots comprats.

Certament, duim massa mesos xerrant de cassos de corrupció. Uns i altres han anat acampant a “sus anchas” i han fet el que han volgut en favor personal.

Crec que abans de començar sa pròxima campanya electoral, els partits haurien de fer una neteja general de persones amb causes pendents amb sa justícia. És cert que hi han hagut certs imputats que després han sigut innocents, però no crec que cap pare o mare, en saber que el mestre dels seus fills l’han acusat de ser pederasta -sense saber si ho és-, els hi faci gaire gràcia dur-los novament a classe.

Si fos per jo, segur que feria cau i net.