Noves llengües al Senat! un encert!

Ja era hora! pot ser que per alguns sigui un error, però per un servidor, és un encert.

Com sabeu, des de fa pocs dies, ja es pot xerrar en alguna de les llengües cooficials de l'Estat Espanyol a la Cambra Alta. Sigui en castellà, en català, en vasc o en galleg, els representants dels pobles -mitjançant els senadors i senadores-, expresaran i exposaran els problemes de cada territori fent-ho en la seva llengua mare.

Dic que és un encert, perquè en ple segle XXI, hem de reconèixer que existeixen altres llengües a aquest Estat i també, hauriem ja de passar pàgina en vers aquest debat. La realitat plurilingüistica és present i s'ha de valorar, tenir en compte i defensar. I ara, per fi, es ferà.

És cert, que ha sigut una reivindicació dels nacionalistes des de fa molts i molts d'anys, però no és necessari ser-ho per pensar el mateix. Jo no em considero nacionalista, més bé regionalista i pens que si fos senador, m'agradaria difondre la meva llengua i es meu dialecte arreu de l'estat espanyol. No per voler ser més o menys que un altre, sinó per demostrar que es pot viure i conviure en un estat on hi existeixen altres cultures, llengües i tradicions i que, açò és per jo, el que està enriquint aquesta Espanya que es modernitza poc a poc.

Que sigui aquest, un nou pas endavant per créixer i apropar-nos més a l'Europa del segle XXI i no un altre motiu de confrontació entre ideologies i partits politics.

Salut!

Bon Sant Antoni, bona Diada de Menorca!

Aquest pròxim dilluns és sa festivitat de Sant Antoni, es patró de sa nostra estimada roqueta, Menorca. Un dia on tot menorquí aprofita la fita per resaltar l'orgull de sentir-se com a tal, fent de les nostres places, carrers i façanes, llocs on es pot palpar aquest "sentiment". Banderes, cants, balls, olor a sobrassada frita, en definitiva, cultura, tradició i pàtria.

Diu sa llegenda que Sant Antoni va vendre totes ses seves propietats al cumplir vint anys i que a partir d'allà va viure com un ermità. Sa soletat i s'esperitualitat, van anar agafades de sa ma durant tota sa seva vida, fet que va aconseguir molts deixebles. A més de ser patró de Menorca - i per tant dia festiu-, és el protector dels enterradors, dels carnicers, dels ermitans, dels monjos i dels animals.

Un dia com avui i veient com la competència, l'enveja i la destrucció d'un de l'altre és present arreu del món, pens que no estaria gens malament aprofitar aquesta festivitat perquè cada un de noltros fes una mica d'introspecció i valorés si un poc més d'espiritualitat i reflexió personal seria més saludable o no.

Jo pens que tot ser humà necessita temps de soletat, de reflexió, de calma per enfocar millor els objectius a complir. I els menorquins, no ens hauriem de conformar amb s'etiqueta de 'tranquils', sinó que també seria bo posar-ho a sa pràctica i començar a caminar junts, cap a una mateixa direcció.

Però bé, aquest és un dia festiu i per tant s'ha de celebrar! que passem un bon Sant Antoni en companyia dels nostros familiars i amics. Que aquesta Diada de Menorca no perdi mai sa seva tradicionalitat, ni tampoc es sentiment de tot illenc a sentir-se orgullós de ser menorquí per davant de tot.

Año nuevo...¿vida nueva?

Feliz Año a todos y todas! Aunque lleve tiempo sin escribir, sigo vivo y coleando.

Hace pocos dias empezamos un nuevo año. Unas fechas de celebraciones, de reuniones, de reencuentros familiares o con los amig@s y como no, dias de nuevos propósitos a superar.

Este año, se presenta algo movidito, ya que la crisis no tiene ninguna pinta de mejorar y además, se acercan elecciones municipales, insulares y autonómicas. Vamos, tanto periodistas como periódicos harán su Agosto porque hay mucho que vender y prometer. Ahora bien, no sé hasta que punto llegará a buen puerto todo lo prometido, ya que los más endeudados son, precisamente, las Administraciones locales, insulares y autonómicas ( y estatal).

Los partidos políticos saben, como los que más, que estas elecciones son la oportunidad de los que están en la oposición y la posible debacle de los que están en el gobierno, sea quién sea. La crisis es la que hará el cambio de voto de los ciudadanos, ya que con lo cabreados que están harán que su decisión afecte, posiblemente, a los que estén al frente de todo en estos momentos.

En Alaior, parece que todo seguirá igual. Y yo que me pensaba que la palabra CRISIS era símbolo de cambio, de renovación de caras como de ideas, pero parece que todo seguirá por el mismo camino. Los tres partidos políticos confían, nuevamente, con las mismas cabezas de lista de las pasadas elecciones municipales. La primera pregunta que me hago es ¿se les habrá pasado por la cabeza, renovarse?. Como he dicho antes, cuando hablo de renovarse, hablo tanto de ideas como de personas, ya que cuando un producto no vende ( al menos en cualquier empresa que quiere mejorar su aspecto económico), cambian el producto y/o cambian el comercial. Pero bien, si estas son las decisiones de sus órganos internos, Amén.

Entramos en un año dificil económicamente. No lo digo yo, sino todos los indicadores internacionales. Hasta el mismo presidente del gobierno ( Aleluya, ha despertado!), dijo hace unos dias que hasta dentro de tres o cuatro años no veríamos luz en nuestra economía. Sí, dijo eso el mismo que nos pronosticó que ya veíamos brotes verdes y que el final ya estaba cerca. Cuidado! ya que si con todo lo visto y expuesto, nos dice que tenemos para tres o cuatro años más, AGARRARSE!!

Con la crisis que se agudiza, con el terremoto de las elecciones y el vaivén de frio y calor que padecemos, es mejor no quejarse como lo hemos ido haciendo hasta ahora. Quién tenga trabajo, que lo conserve; quién tenga algo ahorrado, que lo empiece a sacar porque con lo caro que se a vuelto todo, tendrá que hacer uso de ello y quién tenga pensado en hacer grandes inversiones, como comprarse algún piso, mejor que se lo piense.

Visto lo visto, no sé si el refrán "Año nuevo, vida nueva" será muy apropiado este año. Quién pueda ponerlo a la práctica, felicidades, quién no, bienvenido al club.

Salud!