Aquest pròxim dilluns és sa festivitat de Sant Antoni, es patró de sa nostra estimada roqueta, Menorca. Un dia on tot menorquí aprofita la fita per resaltar l'orgull de sentir-se com a tal, fent de les nostres places, carrers i façanes, llocs on es pot palpar aquest "sentiment". Banderes, cants, balls, olor a sobrassada frita, en definitiva, cultura, tradició i pàtria.
Diu sa llegenda que Sant Antoni va vendre totes ses seves propietats al cumplir vint anys i que a partir d'allà va viure com un ermità. Sa soletat i s'esperitualitat, van anar agafades de sa ma durant tota sa seva vida, fet que va aconseguir molts deixebles. A més de ser patró de Menorca - i per tant dia festiu-, és el protector dels enterradors, dels carnicers, dels ermitans, dels monjos i dels animals.
Un dia com avui i veient com la competència, l'enveja i la destrucció d'un de l'altre és present arreu del món, pens que no estaria gens malament aprofitar aquesta festivitat perquè cada un de noltros fes una mica d'introspecció i valorés si un poc més d'espiritualitat i reflexió personal seria més saludable o no.
Jo pens que tot ser humà necessita temps de soletat, de reflexió, de calma per enfocar millor els objectius a complir. I els menorquins, no ens hauriem de conformar amb s'etiqueta de 'tranquils', sinó que també seria bo posar-ho a sa pràctica i començar a caminar junts, cap a una mateixa direcció.
Però bé, aquest és un dia festiu i per tant s'ha de celebrar! que passem un bon Sant Antoni en companyia dels nostros familiars i amics. Que aquesta Diada de Menorca no perdi mai sa seva tradicionalitat, ni tampoc es sentiment de tot illenc a sentir-se orgullós de ser menorquí per davant de tot.
bona diada!!
ResponderEliminar