Noves llengües al Senat! un encert!

Ja era hora! pot ser que per alguns sigui un error, però per un servidor, és un encert.

Com sabeu, des de fa pocs dies, ja es pot xerrar en alguna de les llengües cooficials de l'Estat Espanyol a la Cambra Alta. Sigui en castellà, en català, en vasc o en galleg, els representants dels pobles -mitjançant els senadors i senadores-, expresaran i exposaran els problemes de cada territori fent-ho en la seva llengua mare.

Dic que és un encert, perquè en ple segle XXI, hem de reconèixer que existeixen altres llengües a aquest Estat i també, hauriem ja de passar pàgina en vers aquest debat. La realitat plurilingüistica és present i s'ha de valorar, tenir en compte i defensar. I ara, per fi, es ferà.

És cert, que ha sigut una reivindicació dels nacionalistes des de fa molts i molts d'anys, però no és necessari ser-ho per pensar el mateix. Jo no em considero nacionalista, més bé regionalista i pens que si fos senador, m'agradaria difondre la meva llengua i es meu dialecte arreu de l'estat espanyol. No per voler ser més o menys que un altre, sinó per demostrar que es pot viure i conviure en un estat on hi existeixen altres cultures, llengües i tradicions i que, açò és per jo, el que està enriquint aquesta Espanya que es modernitza poc a poc.

Que sigui aquest, un nou pas endavant per créixer i apropar-nos més a l'Europa del segle XXI i no un altre motiu de confrontació entre ideologies i partits politics.

Salut!

Bon Sant Antoni, bona Diada de Menorca!

Aquest pròxim dilluns és sa festivitat de Sant Antoni, es patró de sa nostra estimada roqueta, Menorca. Un dia on tot menorquí aprofita la fita per resaltar l'orgull de sentir-se com a tal, fent de les nostres places, carrers i façanes, llocs on es pot palpar aquest "sentiment". Banderes, cants, balls, olor a sobrassada frita, en definitiva, cultura, tradició i pàtria.

Diu sa llegenda que Sant Antoni va vendre totes ses seves propietats al cumplir vint anys i que a partir d'allà va viure com un ermità. Sa soletat i s'esperitualitat, van anar agafades de sa ma durant tota sa seva vida, fet que va aconseguir molts deixebles. A més de ser patró de Menorca - i per tant dia festiu-, és el protector dels enterradors, dels carnicers, dels ermitans, dels monjos i dels animals.

Un dia com avui i veient com la competència, l'enveja i la destrucció d'un de l'altre és present arreu del món, pens que no estaria gens malament aprofitar aquesta festivitat perquè cada un de noltros fes una mica d'introspecció i valorés si un poc més d'espiritualitat i reflexió personal seria més saludable o no.

Jo pens que tot ser humà necessita temps de soletat, de reflexió, de calma per enfocar millor els objectius a complir. I els menorquins, no ens hauriem de conformar amb s'etiqueta de 'tranquils', sinó que també seria bo posar-ho a sa pràctica i començar a caminar junts, cap a una mateixa direcció.

Però bé, aquest és un dia festiu i per tant s'ha de celebrar! que passem un bon Sant Antoni en companyia dels nostros familiars i amics. Que aquesta Diada de Menorca no perdi mai sa seva tradicionalitat, ni tampoc es sentiment de tot illenc a sentir-se orgullós de ser menorquí per davant de tot.